CABARET POP
Ara Estiu 27/08/2016

‘Fettuccine reale’

Joan Callarissa
4 min
Manuel Filibert de Savoia,  De 44 anys, està casat amb
 Clotilde Courau, una actriu Francesa que es defineix com a Anarcocomunista.

Així com Terelu Campos explica que sent una especial devoció pel cachopo asturià, jo puc dir que sento una cega predilecció per un royal que pot amb tot. És Manuel Filibert de Savoia, té 44anys i està casat amb l’actriu anarcocomunista -així es defineix ella- Clotilde Courau. Aquest sempre jove hereu del no-tron italià és capaç de tot, des d’anar als casaments de tota la nova generació de monarques europeus fins a tenir un reality propi i participar al Festival de Sanremo.

I aquesta heterodòxia que a la gent pobra ens semblaria tan normal, ja que solem ser d’aprofitar totes les oportunitats que passen per davant nostre, en un cas com el seu no deixa de ser una raresa. Manuel Filibert -Fili, si s’hagués dedicat al futbol- és nét de l’últim rei que va tenir Itàlia, Humbert II, que va haver d’acceptar els resultats d’un referèndum el 1946 en el qual els italians preferiren la república. També és íntim amic de sa altesa sereníssima el príncep Albert de Mònaco -no sabem si també de Charlene, ja que ella mai ha fet cap gest facial que ens pugui orientar-, i té un munt de propietats repartides arreu, entre les quals destaca per exemple un castell modernista a Léman.

Amb tot, un currículum clàssicament conservador en què el més habitual seria viure sense fer res mentre es lamenta que l’aristocràcia ja no és el que era. Però el Fili no és així. Ell, que si no hi hagués hagut referèndum algun dia ostentaria el títol de rei italià -per afegir-hi pressió, a sobre és fill únic-, és un atrevit i ara s’ha embrancat en un nou projecte que segur que sí que el convertirà en rei, encara que sigui del pollo frito.

La seva última ocurrència ha sigut fundar una cadena de food trucks en els quals té previst vendre pasta fresca a preus més que assequibles arreu dels EUA. El plat més car, uns fettuccine amb tòfona per 16 dòlars. A hores d’ara diu que amb només un vehicle ja en té prou, però que d’aquí dos anys es veu liderant una flota d’aquestes furgonetes en les quals treballa ell mateix i que ha pintat amb els colors de la casa reial de Savoia. Un distintiu que, per si fos massa subtil, ha acompanyat de l’escriptura “Príncep de Venècia”, cosa que en el seu cas no es pot considerar publicitat enganyosa, ja que ho és. Així com també del Piemont.

En tot cas, li vagi com li vagi el negoci, no em diguin que no és meravellós fer la croqueta per sobre de tots els llibres de personal branding, sense fer cap mena de cas a l’aforisme aquell de “no fer malbé en dos minuts un prestigi que t’ha costat tant d’aconseguir”. M’encanta la gent que dedica una atenció subzero a l’avenir de la seva reputació. Sobretot si és perquè fan el que senten. Què volen que els digui, deixar-se portar per l’instint és un luxe que els que no ens el podem permetre crec que hauríem de valorar molt més. En comptes de criticar-lo dient que als seus pares els ha sortit un fill esbojarrat, crec que l’hauríem d’aplaudir per rebel·lar-se contra el seu destí preescrit de sobrepès i sobrecaspa. De fet, segur que farà més per Itàlia venent pasta fresca de qualitat pels EUA que no tancat en algun dels seus palaus venent-se les coberteries de plata per l’eBay.

A banda de la cara d’horror de la seva mare, la pija Marina Doria, en conèixer el business, Manuel Filibert -Bertín, s’hi s’hagués dedicat a fer tele a Espanya- s’ha hagut de sobreposar a molts sotracs en aquesta vida. Per exemple, que els altres royals de la seva lleva li facin una mica de bullying. Qui sap si fins i tot una mica de phubbing. I és que cap dels seus símils europeus va voler anar al seu casament amb l’actriu progre. Pobre. Però no hi ha mal que cent anys duri. Segur que en algun moment, quan els seus negocis li vagin bé i es pugui gastar lliurement els diners que guanya perquè no són públics, es mirarà els seus rancis examics i pensarà: “Encara sort que ja no m’hi parlo, perquè ara voldrien endossar a les meves empreses els seus Froilans ”.

I per cert, ¿s’imaginen que aquí la infanta Elena hagués fet el mateix? O Cristina, “la nostra”, que deien quan va venir a Barcelona a casar-se. ¿Se les imaginen debutant també en els negocis hipsters? ¿Se les imaginen al Palo Alto Market fent la competència a SusiSweetDress venent vestits vintage de la seva àvia, María de las Mercedes? Segur que seria un escàndol. I no ho dic per una hipotètica temptació de les infantes de no declarar totes les vendes, no siguin malpensats! Ho dic perquè potser es descobriria que aquella discreta dona sempre va anar vestida igual i que el seu secret eren els complements: les tiares.

Però bé, encara que no prosperi l’eventual flea market de les infantes penso que d’aquí un temps veurem com l’exemple de Manuel Filibert de Savoia -MFDS, si fos un programa de Telecinco- acabarà veient-se en altres famílies de sang blava. Ara entenc perquè els royals li fan el buit, al bo del Fili. No sap la porta que acaba d’obrir: la de treballar.

stats