Isona Passola: “Jo també veig una illa que brilla com un raig d’oli”

“M’agrada aquesta foto. Té moltes de les coses que són especials per a mi”, diu Isona Passola, mentre ens mostra la imatge on assenyala la Massa d’Or, l’illa del cap de Creus “per on surt el sol a la península Ibèrica”, puntualitza. El mar que banya Cadaqués, el vent a la cara, el salnitre i l’illa a la qual els pescadors de la zona anomenen Sa Rata formen el paisatge dels estius, i també dels moments d’hivern que pot, de la productora, guionista i directora de cinema, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. “Com més anys passen, més m’estimo els paisatges. Aquesta foto l’he triada perquè assenyalo l’illa des de la barca que el meu marit, que va morir fa un any i mig, ens ha deixat al meu fill i a mi. De joves hi havíem fet molt bones pesqueres. Ara no, no es pot pescar i només les fem si anem amb els pescadors. A mi em sembla molt bé que estigui protegit”, confessa.

UN NOM METAFÒRIC

“Té alguna cosa grega, aquesta foto, dels grecs clàssics. De fet, com Eurípides, jo també veig una illa que brilla al mar com un raig d’oli. És la Massa d’Or, un referent per a mi”, diu qui va posar a la seva productora precisament aquest nom, que considera “metafòric”: Massa d’Or, la productora des d’on s’ha fet la trilogia d’Agustí Villaronga sobre la Guerra Civil, El mar (basada en l’obra de Blai Bonet), Pa negre (Emili Teixidor) i Incerta glòria (Joan Sales), a més dels documentals dirigits per ella mateixa, Cataluña/Espanya i L’endemà, reflexions sobre política territorial a la Península. A Isona Passola li agrada pensar que “la metàfora del nom ha adquirit consistència i sentit”. “Si la Massa d’Or és el punt on, mirant-lo, veus sortir el sol a la península Ibèrica, jo crec que el sol només sortirà a la Península si Catalunya pot decidir el seu futur”, conclou.

EL MAR I CADAQUÉS

Isona Passola es defineix “addicta al mar”. També a Cadaqués, i a Portlligat, i als Caials -“que Dalí deia que eren queixals de roca”-, i al Cap de Creus -“on les llevantades amb llamps són meravelloses”-, i a tots aquests paisatges que per a ella són “increïbles”. Són els seus paisatges, conta, des que hi va anar amb el seu marit, que era el metge de Cadaqués. “Són 35 anys d’anar-hi. M’agrada la gent de Cadaqués, molt, perquè conserva el caràcter de sempre alhora que té una gran obertura mental. Hi ha lloc tant per a la pesca com per a l’art. Per cert, que aquests dies, al Casino de Cadaqués, hi he vist una exposició sensacional, L’espai dels somnis, amb obres fantàstiques de Dalí, Picasso, Miró, Calder, Chagall, Duchamp... Us la recomano. Dibuixa un món oníric que és molt d’aquest lloc”, diu. Per a Isona Passola, Cadaqués són records de més de mitja vida: “És on tinc la presència constant del meu home, que ara comença a ser una presència benèfica, vull dir que ja no fa tant de mal”. A la vegada, és la vida quotidiana i relaxada: “Cadaqués té moltes postals, i nosaltres vivim dins de la postal; em passo hores mirant el mar i gaudint-ne”. Però per a la productora i directora de cinema, també és on neixen projectes de futur: “Des de la tranquil·litat dels Caials, llegeixo una novel·la i decideixo si portar-la al cinema. La pau em fa decidir”.