José Manuel Broto, pintor

PalmaEnguany José Manuel Broto ha viscut dos estius, un darrere l’altre. El pintor de Saragossa, establert des de fa anys al camp de Mallorca, no separa la vida de la feina, cosa força comuna entre els artistes. “Al març vaig marxar a Montevideo i hi vaig estar dos mesos, ple estiu a l’Uruguai. En tornar, començava el nostre. Hauré viscut mig any d’estiu, i em prova d’allò més”, confessa mentre riu i just abans d’afegir: “El meu estiu ho és per partida doble i, com sempre, no el passo sense els pinzells”.

Aquesta no ha sigut la seva primera vegada a Montevideo: “Hi havia estat fa vuit o deu anys, amb motiu d’una d’aquestes exposicions institucionals que t’organitzen i que van per diversos països. Em va agradar molt Montevideo, tan monumental i tan decadent alhora, unes cases fantàstiques, la presència de l’ art nouveau arreu, la gent i el seu potencial. Tot i la crisi tan llarga que ha patit, fins al punt que costa molt trobar paper per poder pintar, resulta tremendament cosmopolita. Em vaig prometre que hi tornaria”.

Broto esbossa una mena de disculpa per lligar el seu estiu a la feina, mentre explica com es va procurar el retorn a Montevideo. “Quan vaig saber que el meu galerista de París, de la galeria Xippas, havia obert un espai a la capital uruguaiana, no m’ho vaig pensar dues vegades i li vaig dir si podia trobar un estudi per treballar-hi i fer l’obra per a una futura exposició a la ciutat. La cosa va anar encara millor del que pensava. El Centre Cultural d’Espanya (CCE) a Montevideo no només va manifestar el seu interès per organitzar una exposició, sinó que em va proporcionar un taller a la part alta del centre. És un edifici fantàstic, vell, una antiga ferreteria. Hi he treballat molt, aquests dies, encara estic acabant algunes de les obres a Mallorca. I el millor de tot és que hi he de tornar perquè inauguro el 23 d’agost”.

Entre la feina realitzada a Montevideo, el pintor destaca un taller que va fer per a vuit artistes de la ciutat. Explica que era una selecció feta pel CCE, que va organitzar el taller. “Van ser unes persones estupendes, i a més cap d’ells no es creia que fos un gran artista. Els vaig proposar de fer una obra conjunta, unint les pintures que fes cadascun. Abans jo vaig fer un traç que les creuava totes, per donar unitat a la peça. Entre els participants, hi havia una noia cega, amb molta disposició i cultura. No ho era de naixement, sinó dels 5 o 6 anys, així que podia recordar els colors i les formes. Li explicàvem el que fèiem cadascú i ella anava fent. Ens va donar una lliçó a tots”.