L’Acústica celebra quinze anys amb quaranta concerts
El festival de Figueres espera aplegar 100.000 assistents
BarcelonaKiko Veneno, Roger Mas, Macaco, Adrià Puntí, Animal i Muchachito Bombo Infierno són alguns dels noms del cartell del Festival Acústica, que se celebrarà a Figueres de l’1 al 4 de setembre. Tot plegat, una quarantena d’actuacions, la majoria gratuïtes, que s’escamparan per diferents espais de la ciutat empordanesa. I per arrodonir la celebració del quinzè aniversari, aquest divendres l’escenari de la rambla figuerenca acollirà l’espectacle La banda sonora del país “Només amb els artistes que participaran en aquest concert ja podríem fer la programació de l’Acústica de l’any que ve”, assegura Xavier Pascual, director del festival i de la promotora Promo Arts Music.
En La banda sonora del país hi participaran Sopa de Cabra, Lluís Gavaldà, Quimi Portet, Albert Pla, Mishima, Elefantes, Mazoni, Dolo Beltran, Sanjosex, Joan Dausà, Ernest Crusats (La Iaia) i Els Catarres. Cadascú interpretarà una o dues cançons del repertori propi, acompanyats d’una banda formada per Miquel Sospedra (baix), Pep Mula (bateria), Víctor Valiente (guitarra), Ricard Sohn (teclats) i Valen Nieto (percussió, guitarra i teclats). “Bé, els Sopa, Mishima i Elefantes no tindran acompanyament perquè tocaran amb tota la banda”, precisa Josep Thió, guitarrista de Sopa de Cabra i director musical de l’espectacle, juntament amb Valen Nieto. “L’autor intel·lectual és el Xavier Pascual, que volia fer un concert que fos un repàs dels quinze anys de l’Acústica”, diu Thió. Pel que fa al repertori, tot seran cançons molt populars, com ara Bon dia d’Els Pets, Ailodiu de Mazoni, Lola de Pastora, El lado más bestia de la vida d’Albert Pla, Jo mai mai de Joan Duasà o Alegria d’Antònia Font però cantada pels Catarres. Segons Thió, les cançons d’aquest espectacle reflecteixen “un pop marcadament anglosaxó, segurament més britànic que americà, i també un punt mediterrani i llatí”.
Consolidar un festival urbà
En quinze anys, l’Acústica ha passat de 3.000 a 95.000 assistents, i enguany és factible superar els 100.000 perquè hi ha més concerts gratuïts que mai. “El festival és un somni fet realitat”, diu Pascual, que fa quinze anys volia fer un festival urbà a la seva ciutat, Figueres, “inspirat” en el BAM de Barcelona i el Mercat de Música Viva de Vic. “Vam apostar per la música en català quan ningú ho feia. Fa quinze anys era molt difícil veure artistes catalans en les programacions d’auditoris, teatres o festivals. Era la fase final del rock català, i començaven a néixer noves propostes que encara no se sabia cap on anirien però que nosaltres ja estàvem programant. A més, Figueres tenia la necessitat de viure concerts al centre de la ciutat”, explica el director de l’Acústica, una iniciativa privada amb una aportació pública que aquest any frega el 50% del pressupost.
Tot i tenir com a referents models com el del BAM, el festival figuerenc no es va plantejar integrar-se en la programació de la festa major, que se celebra a la primavera. “Figueres no té capacitat d’absorbir tanta oferta. Per tant, tenia clar que calia buscar una altra època de l’any”, diu Pascual. Situar-lo a finals d’agost i principis de setembre va contribuir a la consolidació de l’Acústica, que a poc a poc va anar creixent tant pel que fa a l’oferta com al pressupost, que aquest any arriba als 550.000 euros. L’Ajuntament de Figueres hi aporta el 38%: 200.000 euros (i 20.000 a la programació familiar de l’Acustiqueta). La Diputació de Girona n’hi destina uns 40.000 i la Generalitat uns 30.000. Aquest model de festival de titularitat privada amb gairebé tots els concerts gratuïts i un alt finançament públic no és el més habitual a Catalunya. “Dependre de les administracions i dels patrocinadors és una de les dificultats que hem anat veient amb els anys. Per això els concerts dels altres projectes que hem engegat, els festivals Strenes i Sons del Món, ja els hem fet de pagament”, diu Pascual.
Un dels problemes que haurà d’afrontar l’Acústica és un canvi en la normativa municipal que afecta els esdeveniments que reben més de 18.000 euros de fons municipals. En comptes de convenis plurianuals, que és la fórmula que Pascual considera més adequada per a l’Acústica per evitar “incerteses”, es podria passar a convocatòries públiques anuals, és a dir, a concursos públics oberts. “És una situació administrativa molt complexa”, diu Pascual, atès que, a diferència de festivals com el de Porta Ferrada o el BAM, la titularitat de l’Acústica no és pública sinó privada.
