LES MEVES COSES
Ara Estiu 23/07/2017

Mar Alarcón: “Els anys que vam viure a la Xina van amb mi a tot arreu”

L’empresària, consellera delegada de SocialCar, assegura que la seva experiència xinesa li va servir per desenvolupar un fort sentiment de comunitat

Cristina Ros
3 min
MAR ALARCÓN: “Els anys que vam viure a la Xina van amb mi a tot arreu”

Vagi on vagi, a casa seva hi té un cartell xinès dels anys 40, un anunci de fils amb uns rodets de Fabra i Coats. També l’acompanya un llit dels que es feien servir per fumar opi. “Són coses molt meves que vam comprar quan vivíem a la Xina. Sempre hi ha algú que vol fer-los desaparèixer, sobretot el llit. I jo no ho vull. En certa manera, a la Xina vam començar i és com si aquestes coses em diguin que tot el que faci m’anirà bé”. Mar Alarcón (Barcelona, 1975), advocada, empresària, consellera delegada de SocialCar, parla en plural perquè el seu marit, Francesc Queralt, sempre ha anat amb ella, també a la Xina. Junts van crear, el 2011, la plataforma online de lloguer de cotxes en l’àmbit de l’economia col·laborativa que avui, des de Barcelona, gestiona les relacions entre més de 100.000 usuaris i 10.000 vehicles.

UNA ESPONJA

“Els anys que vam viure a la Xina van amb mi a tot arreu”, confessa Mar Alarcón. Els anys són els que van del 2004 al 2007. “Jo treballava en un despatx d’advocats de Barcelona, però vaig sentir la necessitat de formar-me més. En aquell moment jo llegia molt sobre budisme, m’interessava molt l’Àsia. Vaig marxar a Londres, on vaig fer una especialitat en estudis asiàtics a la School of African and Oriental Studies. Vaig estudiar la reforma legal xinesa i em van donar una beca per a la Universitat de Pequín. Llavors érem molt pocs els que anàvem a la Xina. El meu entorn estava perplex i a la mare li va semblar com si li digués que me n’anava a viure a Mart. Jo tenia 27 anys i, just arribar-hi, em vaig haver de convertir en una esponja i absorbir-ho tot. A la Xina més et val esborrar tots els conceptes que tens de la vida. No sé per què, però l’admiro, amb totes les seves incoherències. O t’adaptes, o te’n vas”.

FER COMUNITAT

És a la Xina on Mar Alarcón es va imbuir d’un fort sentiment de comunitat. “Allà no existeix l’individualisme, tot és comunitat. De seguida t’adones que l’individu no val res, que l’única cosa que té valor és la col·lectivitat. De fet, la unitat més petita és la família, no és la persona”. Són els inicis d’una trajectòria que des d’aleshores ha estat lligada al concepte de comunitat. A la Xina, amb el seu marit, van crear Social Energy. De tornada a Barcelona, SocialCar. “Durant anys, érem els amics friquis que serveixen per animar la taula. Vivíem a la Xina, sempre de viatge i, a més, érem emprenedors quan tots els amics en aquells moments de bonança tenien feines fixes i ben remunerades”.

DOS LLOCS DE PAU

Confessa que Pequín és l’únic lloc on ha tingut un racó on sempre necessitava tornar. Ens parla del temple del Lama: “El seu nom xinès, Yonghegong, significa «temple de la pau i l’harmonia». I és cert. Ara està més explotat pel turisme, però quan hi entres, s’acaba el soroll. Era el meu refugi”. L’altre lloc que recomana és Simatai, on la veiem fotografiada. “És un poble a peu de la muralla, 120 km al nord de Pequín. És una part molt autèntica de la muralla, no està reconstruïda per als turistes i s’hi ha d’accedir a peu, o amb un telefèric de por, per l’alçada i l’antiguitat que té. Si en teniu ocasió, no us la perdeu”.

stats