Montserrat Vendrell: “Vaig en bici a tot arreu, m’equilibra el físic i la ment”

Filla de metge i de farmacèutica, Montserrat Vendrell (Barcelona, 1964) sempre es va voler dedicar a la ciència i, de molt jove, sabia que la investigació biomèdica era el seu territori. La biòloga confessa que dels pares va aprendre la importància de l’esforç. “El pare era un metge que anava de casa en casa, es va guanyar la carrera. I jo, encara que pugui semblar una mica calvinista, sempre he valorat molt l’esforç. Com que el que vulguem fer ens ho hem de guanyar, això només es pot fer amb passió. D’aquí que convé fer allò que ens apassioni”.

Aquesta doctora en biologia, que va fer recerca durant anys a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona, que va treballar a l’Institut Roche de Biologia Molecular a Nova Jersey, que va estar durant vuit anys al capdavant del Parc Científic de Barcelona, que va liderar la creació del Biocat, que va dirigir el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), que ara és sòcia d’Alta Life Sciences i que el 2012 va ser inclosa pel diari ARA entre les 25 catalanes més influents, sap que és la passió pel que fa el que l’ha portat a barrejar sempre vida i feina: “No poso barreres entre la professió i la vida personal, són dues facetes de mi que sempre estan molt a prop”.

ELS SEUS PARADISOS

Amb això, Montserrat Vendrell no vol dir que tot sigui feina a la seva vida. Ens parla dels seus paradisos particulars. I no són pocs. Un paradís per a ella és Sant Llorenç de la Muga. Aquest poble medieval és el refugi d’estiu de la científica. “La mare ja hi estiuejava de petita. És el lloc on jo, de nena i d’adolescent, vaig créixer lliurement. I és el lloc on han crescut en llibertat les meves filles ara adolescents. Fem sortides en bicicleta, ens banyem al riu i, a l’hora de la posta de sol, fem llargues xerrades amb els amics de sempre a la terrassa de la Societat, arreglem el món”. Així i tot, la doctora Vendrell en té un altre, de paradís particular. Ens en mostra la foto, feta enguany: “Fa una quinzena d’anys vam descobrir Àreu, al Pallars Sobirà. Des d’aleshores, hi fugim sempre que podem i fem llargues excursions, amb el meu marit i el nostre gos Cep. Soc de muntanya”

EL BARRI DE GRÀCIA

Montserrat Vendrell també va tenir Nova York com a paradís, als 30 anys. “Llavors aquí no hi havia gaires mitjans per a la recerca i els EUA em van obrir tot un món. Ara Catalunya té una ciència capdavantera”, assegura. És persona de valors: “Encara tinc molt presents els valors que vaig viure a casa. Tenir clars els teus valors et dona una gran capacitat per prendre decisions”. Coherent, confessa que menja de manera saludable, productes de quilòmetre zero. “També vaig sempre en bici per Barcelona, en tinc una de plegable. Com que mai he pogut mantenir la constància del gimnàs un parell de vegades a la setmana, vaig en bici a tot arreu, m’equilibra el físic i la ment”. Es declara “fan de Barcelona, que hauríem de pensar què volem que sigui d’aquí 15 o 20 anys per no morir d’èxit”. I fan, sobretot, del seu barri, Gràcia: “És un espai de confort, em dona seguretat. Els avis ja hi vivien. M’encanta ser part de Gràcia, per la multiculturalitat, perquè és únic i divers i, sobretot, perquè està preservat de l’homogeneïtzació que es viu arreu”.