“El primer estiu sense la mare, jo estava a punt de ser-ho”

PalmaSón els sentiments els que marquen l’estiu que l’escriptora i, des del juliol del 2015, presidenta del Consell de Menorca, Maite Salord (Ciutadella, 1965) destaca com un dels més emotius de la seva vida. L’autora de Com una nina russa, La mort de l’ànima o, la novel·la més recent, L’alè de les cendres, ens situa a l’any i en el context: “El del 1993 va ser, sens dubte, un estiu especial. Era el primer sense la meva mare i, alhora, jo estava a punt d’estrenar-me en la maternitat. La mare va morir el 21 de desembre del 1992; la meva criatura naixia el 24 de setembre del 1993”.

En aquell temps, Maite Salord, com a professora de llengua i literatura catalanes, feia classes a l’Institut d’Alaior i, a diferència de moltes dones que pateixen especialment els darrers mesos de l’embaràs amb la calor de l’estiu, ella confessa que no li va ser feixuc. “Aquell estiu va ser, per a mi, d’emocions i de sentiments intensos i, tanmateix, el record d’una serenitat absoluta. Me’l vaig regalar en forma de llargues passejades quan el sol queia a l’horitzó. Eren capvespres d’arena i aigua freda, dins un banyador acolorit, de pinyes i cireres i maduixes. De concerts de Joventuts Musicals al claustre del Seminari de Ciutadella. De classes de ioga i de relaxació. De lectures, ajaguda a l’ombra de la terrassa”.

Per a l’actual presidenta del Consell com a cap de llista de Més per Menorca, aquells mesos estivals del 1993 van ser temps “de mirar la vida des de l’interior del cos”. “Potser, de veure-la, per primera vegada, en tota la seva complexitat: la mort i la vida, convivint en pau. No sé si en aquells moments n’era prou conscient, de tot plegat. Només sé que aquells mesos finals d’espera, després d’un hivern massa fred i massa llarg, em van donar forma i em van fer veure la vida com la veig avui: una oportunitat contínua que no podem deixar passar, que hem de viure intensament, moment a moment”, explica.

Precisament, aquell estiu del 1993 Maite Salord conta que va començar a donar forma a la darrera novel·la que ha publicat, L’alè de les cendres (Editorial Arrela, 2014). “Donava forma dins el meu cap a la que volia que fos la primera de les meves novel·les, la primera que vaig voler escriure i que no em va sortir fins 20 anys després. I ho feia mentre rentava i plegava roba diminuta, decorava una habitació càlida, pensava si aquella criatura s’assemblaria a la meva mare...” L’estiu del 1993 Maite Salord tenia 27 anys: “Ja ha passat molt de temps però el record com si fos ara mateix”.