Oi que el meu gos és molt intel·ligent?

Moltes persones, tan bon punt s’assabenten que em dedico al comportament dels gossos, em demanen que els digui si el seu gos és intel·ligent; per la manera i la immediatesa en què m’ho comenten, és clar que per a ells es tracta d’un aspecte fonamental. Gairebé sempre els responc el mateix: “Per què voleu que el vostre gos sigui tan intel·ligent? Al servei de qui estarà aquesta intel·ligència?” Com un nen díscol, un gos llest ràpidament detecta qualsevol fissura que el pugui beneficiar i l’explota tant com pot. Educar un gos intel·ligent és una tasca més difícil i cal que tothom es mostri molt ferm.

A l’hora d’avaluar la intel·ligència -un concepte de definició esmunyedissa- dels gossos tant podem quedar meravellats i descobrir-ne capacitats formidables com, al mateix temps, evidenciar-ne grans mancances. En la majoria de tests dissenyats per saber si tenen un bon coneixement de com funciona el món que els envolta -n’hi ha molts- obtenen uns resultats més aviat modestos. Fa molts anys, en vaig ser testimoni mentre treballava amb un rottweiler que vivia en una finca del Maresme d’un prohom de Barcelona. En arribar, vaig preguntar al masover per un parell de ferides que mostrava als dos costats del clatell. Em va explicar que la tarda anterior se l’havia trobat atrapat a la balustrada maldant per alliberar-se’n. Amb tota seguretat, el gos havia volgut fer el tafaner, ja que a través de la barana hi havia bones vistes. A continuació, probablement va alçar el cap per estar més còmode. Però quan, cansat de fer el tafaner, va voler sortir-ne, no ho va aconseguir perquè aquell tram era més estret. En lloc de fer una acció tan senzilla com abaixar el cap i enretirar-lo, va començar a fer força fins que el van socórrer. No se sap quant temps va passar en aquesta situació, però evidencia que els gossos difícilment guanyarien el Nobel de física. Un altre exemple molt més habitual del poc coneixement que tenen del medi és que molts gossos no són capaços d’esbrinar com desenrotllar la corretja quan ha quedat entortolligada en un fanal o un arbre.

D’altra banda, hi ha casos extraordinaris com el d’una border collie, la Chaser, nascuda l’any 2004. A la Chaser la van ensinistrar per anar a buscar joguines pel seu nom. Al cap de tres anys, havia après els noms de 1.022 objectes diferents. Aprenia paraules d’una forma similar a com ho fan els nens: si li demanaven que portés un objecte amb un nom que desconeixia, deduïa que la paraula nova únicament podia correspondre a l’objecte nou que hi havia entre la resta d’objectes de nom conegut. N’hi havia prou amb unes quantes repeticions per memoritzar la nova paraula. Però aquest aprenentatge no és ben bé el mateix que fan les persones. Amb la Chaser es van fer diverses proves i sembla que en la seva ment els objectes estaven organitzats per categories (joguets, no joguets) i subcategories (Frisbee, pilotes, etc...).

Hi ha una àrea en què els gossos destaquen especialment: la capacitat d’extreure informació dels humans. Fins i tot superen els ximpanzés. Són molt bons interpretant els gestos que fem amb el braç per assenyalar. Pot ser és degut a haver estat tant temps en contacte amb els humans.

El consell: Pipís en un lloc concret

Per ensenyar un gos a fer les seves necessitats en un lloc concret hem de tenir en compte que ningú no neix ensenyat. L’única tendència del gos és allunyar les caques i pipís del lloc on menja i descansa. Cal portar-lo molt sovint al lloc destinat a aquesta fi. No s’hi ha estar més de 3-5 minuts. Els cadells aguanten sense evacuar el nombre d’hores equivalent al nombre de mesos d’edat. El portarem amb aquesta freqüència al lavabo. Si l’encerta el premiarem. També hem de vigilar que no ho faci fora del lloc escollit. Si cometés l’error, l’aixecarem i el durem al lloc adequat. Si el renyeu, aprendrà a no fer-ho davant vostre i la cosa es complicarà.