Roberto Bolle, un déu amb els peus a terra

PeraladaRoberto Bolle and friends CASTELL DE PERALADA 29 DE JULIOL

En un art en què el culte al cos li és intrínsec, el ballarí Robert Bolle explota la seva imatge física amb intel·ligència, ironia i el punt de divisme necessari per épater el públic. Exhibeix sense pudor el seu cos gairebé nu sabedor que l’ha esculpit amb anys de treball quotidià i en fa espectacle, mostrant-nos sense pudor músculs que ni tan sols sabíem que existien. Als seus 41 anys, edat en què els ballarins de l’Òpera de París es jubilen, Bolle ja està de tornada i el que vol és passar-s’ho bé i fer gaudir el públic.

Intel·ligent, la gala Roberto Bolle and friends que va oferir divendres a Peralada va donar més de l’esperat. Estructurada entorn de la mitomania que el seu nom desperta, l’italià ha sabut envoltar-se d’excel·lents ballarins internacionals que combinen joventut, tècnica i molt sentit de l’humor. I si bé no hi van faltar els coneguts passos a dos de totes les gales, Bolle, com a gran mestre de cerimònies, va intercalar amb encert coreografies més modernes, tot embolcallat amb un principi i un final sorprenents.

L’estrella absoluta de la nit va obrir la vetllada amb Prototype, una coreografia de Piero Salvatori que inclou el vídeo i la tecnologia com a partenaires del protagonista. Vestit només amb un eslip color carn, el multipremiat ballarí interactua amb la pantalla, primer executant els passos que aquesta mostra, després ballant amb una versió digital d’ell mateix que es multiplica fins a formar un cos de ball infinit de Bolles en un simpàtic egocentrisme que va seduir el públic.

Ja en situació, Anna Tsygankova i Matthew Golding van mostrar-se com una parella encisadora i elegantíssima a la neoclàssica After the rain, de Christopher Wheeldon, alhora que van saber treure tot el caràcter i tècnica clàssica al pas de deux final de Don Quixot. Elena Vostrotina i Christian Bauch van mostrar tota la ductilitat i la cartesianisme de la qual és capaç un cos humà a les contemporànies Duet from New Suite de William Forsythe i a Vertigo maze de Stijn Celis. I Bolle i Timofej Andrijashenko van ser dos adonis perfectes al Pas de deux from Proust de Roland Petit. Però l’ovació més gran -amb permís de Bolle- se la va endur Osiel Gouneo per la seva vitalitat juvenil i unes pirouettes infinites en els passos a dos que va interpretar amb Sarah Lane a les espectcaculars Le Corsaire i Diana and Actaeon, ella amb uns equilibris infinits sobre la punta.

La cirereta de cada part la va posar el mateix Roberto Bolle amb Viktorina Kapitonova, primer en la simpàtica Suite from L’Arlesienne de Petit i, com a colofó i en vis còmica, a Le grand pas de deux de Christian Spuck, ella amb tutú rosa, ulleres de secretària i bossa d’alta gamma, que se les veu amb un Bolle que li fa mil trapelleries. Al final, tots junts ens van obsequiar amb un fantàstic swing, elles amb sabates taló d’agulla, i l’estrella de la nit es va mostrar com la deïtat que és a ritme del We will rock you de Queen, emulant la mítica imatge de Freddie Mercury il·luminat des del cel.