A Tailàndia també hi ha paradisos

Cartografiesignotes.catQuan un mira la península de la Indoxina des de les alçades sembla que prengui la forma del cap d’un elefant, circumscrit pel golf de Bengala i el mar del Sud de la Xina. I això és una casualitat ben escaient, sobretot tenint en compte que aquest animal hi és protagonista habitual. En conjunt, els estats que la formen comparteixen religió, el budisme, tret de Malàisia, on els habitants són majoritàriament musulmans. També comparteixen un passat colonial (de França i el Regne Unit), tret de Tailàndia, que mai va estar sota cap règim estranger. I és a Tailàndia, entre el ja prou explotat Vietnam i la poc coneguda Birmània, que hi trobem un compendi de tots els espectaculars paisatges d’aquesta regió asiàtica. I la costa tropical és excepcional.

Al bell mig del golf de Siam, al litoral de la regió de Surat Thani, hi ha un arxipèlag d’una vuitantena d’illes conegut amb el nom de Ko Samui. S’hi arriba en vaixell des del port de la ciutat costanera de Surat Thani o en avió, que aterra en un petit aeroport privat de la companyia Bangkok Airways amb estètica de centre comercial tropical a l’aire lliure. Després de passar el control de passaports fent cua en un petit però bastant luxós edifici sense parets i amb teulada de palla, habitualment és un taxi el que et porta al lloc que has triat prèviament per fer l’estada. Aquesta illa té ofertes per a totes les butxaques, des de les més humils a les més opulentes. Tanmateix els hotels mitjans a peu de platja són bastant assequibles als nostres estàndards i la veritat és que et sents envoltat de luxe i exotisme. Habitualment a les recepcions dels hotels et reben amb molta amabilitat. Tot just arribar t’avisen que de vegades és fàcil trobar-se animalons salvatges a la dutxa i que està prohibit entrar dúrios a les habitacions. Aquestes fruites envoltades de punxes i de carn gelatinosa són una bomba olfactiva per a qualsevol, per molt que hi estiguis acostumat o no tinguis nas. I això abans d’encetar-lo. A l’interior de Ko Samui, sense anar més lluny, a part de la vegetació selvàtica on pots trobar-te bonics salts d’aigua com el de Na Muang o el de Hin Lad, també hi trobes extenses plantacions de cocoters i arbres de dúrios. Això ens mostra fins a quin punt aquestes dues fruites són bàsiques en la gastronomia i l’economia de les illes.

Un altre món és el litoral de Ko Samui. La carretera principal de l’illa, infestada de motos sobreocupades per locals o conduïdes per turistes sense gaire cervell, és bàsicament de circumval·lació i connecta la majoria de poblacions. En qualsevol d’aquests nuclis urbans hi trobarem paradetes de fruites i altres menjars i sobretot botigues d’artesania tailandesa on el regateig no existeix i sí molta venda a l’engròs per a exportadors occidentals que ho revendran al triple del preu. Els estrangers, cervesa Singha en mà, es concentren majoritàriament en platges de sorra blanca on per un mòdic preu reben un massatge a l’ombra, mentre paeixen qualsevol espectacular àpat de la gastronomia local. Molts restaurants són familiars i hi serveixen unes menges que farien reviure un mort, com el mateix monjo budista momificat que es pot visitar en el bonic temple de Wat Khunaram. El monjo Loung Pordaeng va deixar aquest món cap a l’any 1973 en la mateixa postura meditativa en què encara ara se’l pot veure.

Ja fora de Ko Samui, els més hippies prefereixen visitar Ko Pha Ngan, sobretot quan s’hi celebra la desfasada i psicotròpica festa de la lluna plena, i els més aventurers lloguen una barca per anar a fer submarinisme, trekking o pànxing en alguna de les illes del Parc Nacional d’Ang Thong, cèlebres per ser l’escenari del llibre (més tard pel·lícula) La platja. Un veritable paradís tropical.