Vicent Sanchis: “No soc fetitxista, no ho soc gens ni mica”
El director de TV3 confessa que, per no pensar en la foto, se n’ha perdut alguna que ara li fa ràbia, com la d’un dinar amb Joan Fuster, “el pare de la pàtria”
La fotografia de qualsevol moment especial per a Vicent Sanchis sol ser una no-foto. Qui ha sigut director, entre d’altres, del setmanari El Temps, d’ El Observador, del diari Avui durant onze anys i ara és al capdavant de TV3 podria tenir un àlbum personal farcit de personatges de tots els àmbits que, per un motiu o altre, han passat per la seva vida. “Res: no en tinc, de fotos, amb ningú. No hi penso a fer-me una foto, no hi he pensat mai. De fet, no m’agrada, has de fer cara de foto i això és una putada”, afirma.
“NO HI SOC”
“No soc fetitxista, no ho soc gens ni mica. Tampoc soc mitòman. A l’Editorial 3 i 4, jo corregia les galerades a Vicent Andrés Estellés. Tant que l’admirava i mai no em vaig fer una foto amb ell! Això sí, hi ha una foto en què em sap molt mal no ser-hi. Us la passo [és la que il·lustra aquesta pàgina]. Devia ser a començaments del 1987, quan des del setmanari El Temps preparàvem la celebració dels 25 anys de la publicació de Nosaltres, els valencians. Li vaig fer una llarga entrevista al Joan Fuster, una entrevista que va donar per a tres o quatre dinars. Hi anava sense fotògraf i mai se’m va ocórrer fer-me una foto amb ell. Al darrer dinar, hi va anar tota la redacció d’ El Temps, també el fotògraf, tota menys jo que no vaig poder. Em rebenta no ser al costat de Fuster, que feia la seva cara de falcó. És una foto que maleeixo, la no-foto”, confessa Sanchis entre rialles. Per a ell, Joan Fuster és “el pare del pensament, el pare de la pàtria, també de l’humor, del sarcasme. Nosaltres, els valencians ens va tornar a situar al món, a la normalitat. Per això em fa ràbia. És l’única foto a la qual voldria ser-hi i no hi soc”.
DE CÒMIC
El director de TV3 assegura que la seva passió pel còmic -n’és col·leccionista- tampoc no té res de fetitxisme. “És la possessió necessària. Des de nen, el còmic m’ha obert un món de sensacions meravelloses. Amb el temps, m’he convertit en un col·leccionista malaltís. Bé, de fet, era poc més que un adolescent quan vaig decidir que, de seguida que pogués, tindria un original de Flash Gordon, de l’Alex Raymond. Ara en tinc un parell i, si algú els toca, seria capaç de fer una bogeria”.
CUINER D’ARRÒS
Els amics de Vicent Sanchis asseguren que és un gran cuiner. “D’arròs”, puntualitza ell. El periodista valencià compta entre les seves especialitats culinàries amb “l’arròs al forn, amb el que sobra de l’olla”. De les paelles, “la tradicional em surt força bona, però també la d’espardenyes, gambes i carxofes, que és una mica excessiva, però boníssima”. Per als que no podem tastar els seus arrossos, li demanem que ens recomani dos restaurants per menjar una bona paella. Tira cap a casa i no dubta gaire: “Si voleu una paella tradicional, la de Casa Carmela, a la platja de la Malva-rosa. Si la preferiu recreada però boníssima, la del Gran Azul, a València mateix”.
