Violant Porcel: “Saps què? Tornem la visita a la família Gonzaga”

“Em van posar el nom de Violant perquè al pare i la mare sempre els ha interessat la història. Optaren pel nom de l’esposa de Jaume I, Violant d’Hongria, mare entre molts d’altres de Pere II el Gran o de Jaume II rei de Mallorca”. La història del Països Catalans en particular i de la Mediterrània en general, la vinculació familiar entre Barcelona i Mallorca, la passió per l’art i per la literatura i la dèria de viatjar són només algunes de les coses que surten de la capsa de les coses més personals de Violant Porcel, filla de l’escriptor Baltasar Porcel (Andratx, 1937 - Barcelona 2009) i de l’antropòloga Maria-Àngels Roque, directora de Quaderns de la Mediterrània. Violant Porcel (Barcelona, 1978) va optar per l’art i ara es troba immersa en nous projectes artístics com a col·laboradora de la Fundació Sorigué i de la galeria berlinesa Esther Schipper, després d’haver dirigit, durant més de dotze anys, la Marlborough de Barcelona.

La casa de Sant Elm

Baltasar Porcel va lligar emocionalment la seva filla a la casa de Sant Elm. Hi torna sempre. La casa era el lloc que tenien per treballar al camp els avis paterns, Sebastiana i Baltasar, amb qui l’escriptor i la petita Violant surten a la foto que ens ha cedit la historiadora. “El pare la va convertir en casa d’estiu i d’hivern, en l’espai per treballar les seves novel·les, un lloc de creació, a cops escenari de les seves obres i sempre un lloc inspirador”. Violant encara recorda el soroll de la màquina d’escriure, i també la veu del pare quan dictava per telèfon els articles a La Vanguardia. “No hi havia altre mitjà. Si anaves a veure’l en el moment de dictar l’article et posava cara d’“Ara no”. Llavors em quedava escoltant: punt, coma, punt i a part... En acabar, en un racó, llegíem poesia en veu alta, els dos; un plaer”.

Viatges literaris

També els viatges dels Porcel tenien sempre motivacions artístiques o literàries. “Com el viatge a Islàndia per a Olympia a mitjanit. O com el que vam fer a Itàlia després que a mi, amb 18 o 19 anys, m’operassin d’amígdales. Quan vaig despertar de l’anestèsia, vaig veure la cara del pare i li vaig dir que, de dormida, havia vist els membres de la família Gonzaga, dels frescos que Mantegna va pintar al Palau Ducal de Màntua, que havien vingut a veure’m i a interessar-se per mi. «Saps què? Tornem la visita a la família Gonzaga», em va dir el pare. I al pocs mesos vam anar a visitar-los a Màntua. Aquestes també eren les coses del pare. Amb ell i amb la mare vaig aprendre una manera de viatjar no epidèrmica”.

Dues novel·les

Llegir i tornar a llegir el pare és una de les coses que fa la Violant. Entre les novel·les de Baltasar Porcel, la filla ens en recomana dues a les quals ella sempre torna: El cor del senglar (Edicions 62), “perquè tot i que és una gran mirada a la complexitat del món, és la que té una relació més directa amb mi, perquè rastreja els orígens familiars”; i L’emperador o L’ull del vent (Planeta), que a Violant li interessa especialment “per la força plàstica extraordinària”. “L’interès per les arts visuals del pare hi queda molt reflectit i et fa veure els llocs i les pintures com si hi fossis davant, o millor”.