Viatge al centre de la Terra… eslovena
Eslovènia ha passat de ser una mera regió deprimida d’un estat socialista a ser un país pròsper i dinàmic
Cartografiesignotes.comFa només vint-i-cinc anys Eslovènia era un país que ni tan sols existia. No apareixia en els mapes i, per tant, ni els estats ni la gent en general coneixia la seva existència. Era només una regió que pertanyia a Iugoslàvia, l’estat dels eslaus del sud. Però un dia es van desencadenar diversos esdeveniments que afectarien directament el país i causarien els fets més dramàtics a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, a Eslovènia la guerra dels Balcans pràcticament no va existir i va assolir la plena independència amb una jugada d’estratègia digna de Bobby Fischer.
En aquest quart de segle Eslovènia ha passat de ser una mera regió deprimida d’un estat socialista a ser un país pròsper, dinàmic i membre de totes les organitzacions internacionals possibles. Gosaria dir que és un dels països més desenvolupats i moderns de l’Europa Central i sorprèn l’alt nivell de vida general. Eslovènia és petit però el seu paisatge és increïblement variat tenint en compte les dimensions.
Les seves fronteres, val a dir, estan molt dictades per les inclemències polítiques en una de les zones d’Europa més complexes històricament. Té un litoral sobri, encaixat entre Trieste i la península d’Ístria, antic territori venecià. Pràcticament tres pobles de cultures importants en una vintena de quilòmetres banyats per l’Adriàtic. Deixant el litoral, ràpidament el terreny guanya altura, abruptament, i entrem a la regió de Kras, un altiplà encatifat de pedres i boscos. Després ja ve la plana ondulada que s’estén de Ljubljana cap a Hongria i Croàcia i, al nord-oest, els meravellosos Alps Julians. És especialment interessant visitar la ciutat de Nova Gorica (a la frontera amb Itàlia) per contemplar sobre el terreny l’aparició d’una ciutat bessona després que Gorizia passés a mans d’Itàlia en un territori fortament disputat entre italians i iugoslaus després de la Segona Guerra Mundial.
Ljubljana, la capital, és una ciutat força petita però plena d’encants. Banyada pels rius Ljubljanica i Sava, la ciutat és una veritable delícia per als visitants, amb un centre ben cuidat i coronat pel castell de la ciutat. La plaça Mestni Trg i la seva font de Robba, el Pont dels Dracs, l’òpera, la Galeria Nacional, la catedral, els vestigis paleocristians i romans i el seu llegat modernista la fan un centre cultural important i receptor de turisme tot l’any.
Passejar-hi a l’estiu és deliciós i relaxant (sobretot pels carrers de vianants plens de terrassetes i els mercats setmanals). A l’hivern la neu encatifa tots els racons de manera habitual, i ens ofereix un incentiu per sortir de casa. Però segurament Kras és la regió més peculiar de tot el país, encaixada entre la vall de Vipava, els turons de Brkini i el golf de Trieste. Aquesta regió està formada per material calcari molt tou erosionat amb facilitat per l’aigua. És aquí on la ciència va estudiar per primer cop aquest tipus de terreny i d’on es va treure el nom per batejar-lo: el carst.
Aquesta zona és de les més plujoses de tot Europa i l’aigua ràpidament es fa subterrània, creant innombrables canalitzacions en el subsòl. De resultes d’aquest fenomen, el riu Reka va anar esculpint durant milers d’anys les coves més grans i espectaculars del continent, les Skocjan.
En aquest sistema de coves i passadissos el curs del riu Reka esdevé subterrani durant 34 quilòmetres fins a arribar a Itàlia, però abans escolpeix un dels congostos subterranis més grans de la terra, la cambra de Martelova, un colossal forat de 308 metres de llarg i 146metres d’altura màxima. Tot i que en època de fortes pluges pot inundar-se, habitualment s’hi pot fer un espectacular recorregut per un circuit memorable.
Ja a l’exterior, els castells i les viles medievals omplen un territori únic a Europa.
