La Xina americana

Cartografiesignotes.catLes guerres de l’opi que van castigar gran part de la Xina i el descobriment d’or a Califòrnia van ser dos dels detonants perquè es visqués una veritable onada migratòria transpacífica, un flux de persones que anaven de la Xina rural a la costa oest dels Estats Units. La gran majoria eren homes cantonesos, la qual cosa fa que se sàpiga quina va ser la primera dona, Afong Moy, una ciutadana de Canton que va arribar a Nova York el 1834. Si a principis del segle XIX la població xinesa als EUA era aproximadament d’unes 300 persones, a finals de segle la xifra ja havia superat les 300.000. El col·lectiu més gran, òbviament, s’havia instal·lat a Califòrnia i l’oest americà, on molts tenien el convenciment que farien fortuna d’una manera o altra.

Molts chinatowns, inicialment, van aparèixer a les grans ciutats, com San Francisco i Nova York, com a pas previ per a la plena immersió en la vida nord-americana. Les comunitats més importants eren a la Costa Oest del país per la relativa proximitat amb la Xina, per la incipient febre d’or i per la demanda de mà d’obra en la construcció del ferrocarril transcontinental. Va ser el 1848 quan es va fundar, a San Francisco, el que es considera el primer chinatown dels Estats Units. Aquesta comunitat ha esdevingut, amb el pas del segle XX, un dels barris més importants i amb més activitat econòmica de la ciutat. Encara ara serveix de porta d’entrada per a immigrants xinesos (sobretot cantonesos) i com a gran mercat de productes asiàtics.

Però, tornant al segle XIX, les colònies de xinesos es van anar disseminant per l’estat de manera lenta però ferma. Sacramento, Los Angeles, Oakland (o d’altres més petites) van ser les ciutats preferides pels xinesos per instal·lar-se. Ràpidament, els xinesos establien les seves pròpies botigues, consultes mèdiques, escoles, fumadors d’opi, mercats... Encara ara, en totes aquestes ciutats, els establiments xinesos segueixen en funcionament tal com ho estaven aleshores. Però, fora dels coneguts chinatowns de Califòrnia, un cas paradigmàtic però poc conegut és el del poble de Locke. Als anys 80 del segle XIX, a causa del gran volum de nouvinguts xinesos al país, el govern federal va aprovar una infame llei coneguda com a Chinese Exclusion Act (en plena vigència fins al 1943), per la qual no només es volia evitar la immigració xinesa sinó que, a més, als xinesos ja establerts se’ls prohibiria la tinença de terres o el reagrupament familiar, condemnant-los a ser ciutadans de segona. El racisme de la població majoritàriament blanca cap als xinesos va ser fort i desinhibit, i això va provocar un enquistament en la segregació racial. Així doncs, enmig d’aquest panorama, tres empresaris xinesos de Walnut Grove, després d’un accidental foc que va destruir les seves cases, van decidir llogar unes terres a un camperol conegut de la zona, anomenat George Locke, i s’hi van establir. Aquest poble seria el primer i únic poble de Califòrnia que estaria dissenyat per xinesos i per a xinesos. Hi havien viscut 1.500 persones i comptava amb tots els serveis que un poble d’aquesta mida requeria. Locke, però, va entrar en decadència a mitjans del segle XX quan es va derogar la llei i els joves i instruïts del poble van emigrar cap a altres zones urbanes de l’estat.

Actualment, el turisme és pràcticament l’única font d’ingressos, a part de l’agricultura, i malgrat que el poble segueix sent de les famílies dels descendents d’aquells xinesos, la majoria dels seus cent habitants són blancs. Encara ara hi podem contemplar l’arquitectura de les seves cases de fusta, el seu temple, algun saloon i altres edificis que s’han mantingut.