VIATGES: DESERT DEL NAMIB
Ara Estiu 22/08/2016

El desert més vell del món dóna nom a tot un país

Al Namib hi ha una planta que pot viure fins a 2.000 anys en condicions desèrtiques

Jordi Llorens
3 min
Desert del Namib  Namíbia 
 Àfrica El contrast de colors dels diferents tipus de sorres fa d’aquest desert un dels més espectaculars de l’Àfrica.

Cartografiesignotes.catQuan parlem de l’Àfrica i de desert de seguida ens ve al cap el Sàhara, el Gran Desert, el més extens fora de les zones polars de la Terra. Però si anem a buscar a les mateixes latituds del Sàhara a l’hemisferi sud, trobarem altres deserts, com el Kalahari i el Namib. I precisament ens centrarem en aquest últim, un desert litoral que dóna nom a tot un estat, Namíbia, situat a la costa sud-occidental del continent.

El Namib té una llargada que oscil·la, segons el que es vulgui considerar estrictament com a desert, entre els 1.600 i els 2.000 km i una amplada que varia entre els 80 i els 200 km, de manera que tenen raó els locals quan diuen que és un desert “enorme”, que és el que indica la paraula namib. Està considerat el desert més antic del món, cosa que vol dir que s’ha mantingut com a desert tot i els canvis climàtics que ha experimentat el planeta al llarg dels últims 80 milions d’anys. I això és molt interessant, ja que el converteix en un ecosistema molt ric en endemismes, sobretot en flora, com és el cas de la Welwitschia mirabilis, una planta considerada un fòssil vivent i adaptada a la vida del desert, on pot arribar a viure fins a 2.000 anys. Però el que realment ha fet famós aquest desert són les grans dunes de colors vermellosos rovellats que senyoregen un paisatge gairebé sense límits: per exemple, el Namib té la duna més alta del món, de 380 m d’alçada. Segurament és per tot això que ha sigut declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Els deserts, tot s’ha de dir, no són el lloc més adequat per passar un estiu fresc, però parlar-ne, al cap i a la fi, no ens farà suar més. I si hi anem sempre podrem optar per refrescar-nos fent una visita a la costa del Parc Nacional Namib Naukluft. Es tracta del parc més gran de l’Àfrica i, al mateix temps, un dels més extensos del món. Aquest parc, a part de protegir la diversitat animal de la zona, té alguns dels principals atractius del gran desert, com ara les grans alineacions de dunes paral·leles a la costa en un perfecte sistema en què entren en joc el transport de sediments del riu Orange del Kalahari al mar; els corrents marins, que els distribueixen cap a platges quilòmetres i quilòmetres al nord, i els vents marítims, que bufen amb força i formen les grans dunes de més de 300 m d’alçada. També és molt característica d’aquest territori una boira espessa i omnipresent molts dies de l’any que persisteix enganxada a la costa fruit dels vents que bufen d’un Atlàntic que, aquí, és veritablement fred.

L’àrea de Sossusvlei, una conca endorreica que es caracteritza per les seves llacunes salades -algunes seques ( deadvlei ) i algunes temporals- i els seus paisatges blancs gairebé irreals, és el principal punt d’atracció turística del parc. Al seu voltant s’hi han desenvolupat serveis d’allotjament i atractius turístics que van des de les visites paisatgístiques i fotogràfiques als salars (amb les seves característiques acàcies) fins a vols escènics amb avionetes o globus aerostàtics per observar l’espectacular paisatge a vista d’ocell.

Si hi aneu, tingueu en compte que el desert sempre amaga misteris fascinants, com per exemple la formació de les dunes estrellades o les formacions herbàcies d’estranyes aparences conegudes com a fairy circles del Namib. La ciència, com en molts casos semblants, intenta explicar aquests tipus de fenòmens, però a nosaltres sempre ens distreuen més les explicacions sobrenaturals i folklòriques dels pocs habitants autòctons de la zona, que ens parlen de déus, esperits, monstres i poders màgics, que ben segur que connecten millor amb la relació ancestral entre el desert i la seva gent.

stats