Les oques de Konrad Lorenz
Els gossos que tenen contacte amb els xais des ben petits, d'adults segur que els defensaran
El zoòleg i premi Nobel Konrad Lorenz va ser la primera persona que, amb una actitud curiosa i científica, va observar de quina manera els pollets d’oca sortien de l’ou. Va quedar ben sorprès quan va comprovar que, després de trencar la closca, immediatament el seguien per tot arreu com si fos la mare oca i que es desesperaven si no era a prop. Més endavant, quan van ser adults, van fer la parada nupcial a la seva dona i altres membres de l’espècie humana. Suposo que, arribats a aquest punt, ens els podem imaginar asseguts al divan, com Woody Allen, preguntant-se sobre la seva identitat i les seves desviacions sexuals. Amb el temps s’ha arribat a la conclusió que la majoria de pollets, quan surten de l’ou, adopten com a mare el primer objecte en moviment que emet un so, tant si és un altre ésser viu com una joguina, per exemple. A la vegada, en aquest breu lapse de temps es fixen també els patrons sexuals. Aquest procés s’anomena imprinting i deixa una empremta per a tota la vida. Lògicament en la naturalesa, si no hi ha accidents d’aquesta mena, el primer objecte mòbil i sonor que detectaran els pollets serà sempre la mare oca, no hi haurà cap malentès i seguiran el seu desenvolupament normal. Però si un ou d’oca canadenca es col·loca en un niu d’ànec verd, el petit seguirà per tot arreu els adults i la resta d’aneguets. En créixer adquirirà el plomatge d’adult i la seva aparença serà del tot diferent de la resta. A l’hora de buscar parella no triarà una au de la seva espècie sinó que escollirà alguna que s’assembli als ànecs que el van criar. Farà la cort a les femelles de collverd desesperadament i sense èxit. I aquestes, d’altra banda, pensaran que aquests moviments d’inclinació del cap no són gens seductors. Una història semblant a la de l’aneguet lleig però sense un final feliç.
El període d’ imprinting en els gossos no és tan rígid com el de les aus. Comença a la tercera setmana i acaba cap a la catorzena. Hi ha pastors que es basen en aquest període tan determinant per tenir un bon gos de guarda de ramat. Sense haver-ho estudiat, s’asseguren que de ben petits els seus mastins tinguin contacte amb els xais. Fins i tot és possible que siguin alletats per aquests animals. D’aquesta manera, quan el gos sigui adult defensarà el bestiar de qualsevol intrús.
La conducta de molts gossos mascle de muntar la cama dels amos o d’altres persones també es podria explicar per imprinting. Aquest tipus d’actuació recorda a la de l’oca que ha sigut criada entre ànecs collverd. Però l’ imprinting no pot explicar per què molts gossos també munten coixins. Aquestes accions són el resultat d’una conducta redirigida. És a dir, quan un animal es veu impedit per realitzar una conducta per a la qual està altament motivat, pot acabar duent-la a terme cap a un altre objectiu.
El consell
La socialització
Socialitzar el gos adequadament és imprescindible. Pel que fa a les persones, l’hem d’habituar al repertori més variat possible: nens que juguen, gent d’uniforme, motoristes amb casc, persones d’altres ètnies, persones que fan molts escarafalls o parlen cridant, etc. Si les vacunes encara no són efectives, no pot trepitjar el carrer. La solució passa per dur-lo en braços. Si la vacunació és efectiva, aleshores també es pot socialitzar amb gossos. Ens hauríem d’assegurar que tots els contactes canins seran positius. És important saber que el període òptim s’acaba entre la setmana 10 i la 14.
