Cartografiesignotes.catNo fa pas gaire (des de l’agost del 2015) que el govern federal dels Estats Units va aplicar el canvi de nom de la muntanya més alta del país, el mont McKinley, anomenat així des del 1917 (any de la declaració de la zona com a parc nacional) fins al 2015. William McKinley va ser el 25è president dels EUA i uns prospectors d’or a la zona van proposar el seu nom l’any 1896 per demostrar el seusuport a l’aleshores presidenciable.
Ara el mastodòntic cim d’Alaska de 6.190 metres d’altitud, el més alt dels Estats Units i de tota l’Amèrica del Nord, torna a dir-se mont Denali (que en la llengua local significa el més alt o el gran ), igual que el parc nacional que l’acull i el protegeix, que sí que ostenta el nom original de la muntanya des de la declaració com a reserva nacional l’any 1980.
Però potser us preguntareu: Per què han volgut canviar-li el nom? ¿És una estratègia per fer que aparquem els nostres vells mapes i en comprem de nous? Què farem amb la roba esportiva de muntanya que té com a marca aquest topònim?
Bé, bromes a banda, val a dir que, de mica en mica, i gràcies a grups de pressió formats en part per diferents pobles nadius, s’està començant a cedir en un tema sensible per a molts, els noms de lloc que ja existien abans que arribés l’ home blanc. I no és un tema menor. Segles abans que arribessin els colonitzadors, els pobles nadius ja havien batejat els elements geogràfics més representatius del seu entorn en base al seu univers simbòlic i espiritual. Quan el continent va ser colonitzat es van rebatejar llocs sagrats, en molts casos, amb noms de personatges il·lustres de la mateixa colonització i aquests topònims van passar a ser oficials i es van popularitzar de manera més que evident fins avui dia.
Ara això s’està movent lentament, malgrat que no és una tasca gens fàcil, i pocs segles després de la rebatejada general el govern federal ha anat cedint a la pressió de grups que demanen tornar el nom original a alguns dels llocs més emblemàtics per als nadius i, de retruc, dels Estats Units. El procés no és fàcil perquè cal un estudi exhaustiu de la demanda, que passi per diferents estaments científics i polítics i després posar-ho a votació per la comunitat afectada. És després de tot això que es passa a restaurar el nom històric del lloc.
Alguns del topònims que són objecte de desgreuge són emblemàtics i icones de la geografia nord-americana: a part del mont McKinley, a Alaska se n’han restaurat molts altres. I fora d’Alaska també està passant el mateix: la famosa Devils Tower, a l’estat de Wyoming, venerada pels kiowa, els arapaho i els cheyenne, torna a dir-se Bear Lodge, tornant al seu significat original, i més tenint en compte que el nom fins ara oficial resultava ofensiu per als nadius. Un altre exemple és el Harney Peak, a Dakota del Sud, que torna a dir-se Hinhan Kaga, la muntanya del mussol sagrat, i deixa de dir-se com el general que va massacrar dones i infants lakota a la zona en una batalla l’any 1855.
El canvi de nom del cim més alt de Washington, el Rainier, és encara objecte de debat. S’està especulant sobre els noms de Tahoma, Tacoma o Ti’Swaq i encara no s’ha arribat a un acord. No com el cas del també volcà Saint Helens, aquell que va entrar en erupció l’any 1980 i va matar cinquanta-set persones i es va volatilitzar a si mateix com a cim piramidal, que acabarà dient-se Louwala-Clough o Smoking Mountain.
En definitiva, es tracta de recuperar per a llocs de gran valor paisatgístic els vells noms molt més vinculats amb l’estreta relació ancestral entre l’ésser humà i el medi, cosa que sembla una gran iniciativa.
