L’any 1970 l’investigador Gordon Gallup, inspirat en una anècdota d’una visita de Darwin al zoo de Londres, va introduir un mirall dins la gàbia de ximpanzés per saber que pensen d’ells mateixos i quin sentit tenen del jo. Després d’uns dies de confusió en què al nou membre a vegades l’atacaven i d’altres hi mostraven conductes socials, els ximpanzés van començar a utilitzar el mirall per analitzar el seu aspecte. Feien ganyotes i mostraven especial interès per mirar les parts que normalment no es poden veure. Més endavant, per confirmar que reconeixien que la imatge del mirall era la seva, Gallup va dissenyar el test de la taca. Sense que se n’adonessin els feia una marca amb tinta vermella en una part del cap. Més tard els col·locava davant del mirall. Si quan observaven la imatge amb la taca vermella dirigien la mà a la zona pintada es podia concloure que s’autoreconeixien. Havien passat la prova. Entre els mamífers que han superat aquesta prova hi ha els humans, els ximpanzés -encara que no tots-, els bonobos, els orangutans, els dofins, les orques i com a mínim un elefant asiàtic dels tres als quals se’ls va fer la prova en un zoo de Nova York. Els resultats en goril·les i gibons -uns primats- han sigut confusos: un goril·la sí que la va passar però en altres estudis no s’han obtingut resultats positius. Una possible explicació al fet que de vegades no s’obtinguin aquests resultats positius, sobretot en micos, és que aquestes espècies ràpidament responen agressivament al reflex del mirall, com si es tractés de l’amenaça d’un congènere, la qual cosa no els permet estar prou serens per valorar el que significa aquell reflex. L’únic ocell del qual és té evidència que ha passat el test és la garsa, aquesta au de la família dels corbs tan abundant a casa nostra. En canvi els micos, el panda gegant, els lleons marins, el lloro gris i les gralles no l’han superat. Actualment s’estan fent estudis amb formigues i amb el peix manta gegant. En gossos no s’ha demostrat mai que hagin passat la prova, ja que el seu comportament davant del mirall és molt semblant al dels micos. A vegades miren el mirall com si fos un altre animal i d’altres el miren despreocupadament o bé l’ignoren. No fan cap senyal de captar que la imatge reflectida és la seva. A vegades borden o busquen darrere del mirall, però ràpidament perden l’interès. És difícil establir quin grau d’autoconsciència tenen els gossos. Tot i que el test de la taca no és una prova definitiva, és la millor eina i la més senzilla per analitzar què pensen els animals d’ells mateixos. Si un animal no passa el test, no vol dir necessàriament que no té aquesta habilitat. Hi ha animals, com el gos, en què el sentit de la vista no és el prioritari. Fins i tot és possible que alguns animals siguin capaços de reconèixer-se al mirall i veure la marca però que no hi donin importància.
Entre els 20 i els 24 mesos, el 65% dels nens ja es reconeixen al mirall. Quan la meva filla Tanit tenia 22 mesos, sortint de la banyera, la vaig posar davant del mirall per fer-li el test. Va fer lliscar el dit sobre el mirall horitzontalment amb insistència. Semblava que esperés que aquella imatge desaparegués per veure’n una altra. Feia poc temps que la Teresa, la seva mare, havia adquirit un iPhone.
El consell
Deriva depredadora
Normalment les persones que tenen gossos petits tenen tendència a sobreprotegir-los per por que els facin mal. Aquesta manera de fer encara dificulta més que puguin desenvolupar les seves capacitats socials. Un dels problemes afegits és que poden acabar sent víctimes del que s’anomena deriva depredadora. Certs gossos grans, sobretot si estan en grup, quan es troben un gos petit, poruc i desconegut poden actuar com si es tractés d’una petita presa. Si el petit s’espanta i fuig corrents és probable que el vulguin caçar. Té mala solució. Cal anar amb compte a l’hora d’introduir el gos en un grup de gossos desconeguts.
