REPÀS D'ESTIU
Especials 25/07/2012

Joan Lerma: "No sé veure per què Catalunya és més nació que València"

Joan Lerma (València, 1951) encara conserva el posat institucional de quan presidia la Generalitat Valenciana ( 1983-1995). Amb el temps s'ha aprimat i se li han esmolat les faccions. S'esforça per mirar enrere sense rancor, però no pot evitar pensar que el PP ha estroncat un impuls modernitzador que considera que va ser la seva millor herència. Ara fa de portaveu econòmic del grup socialista al Senat i viu a cavall entre València i Madrid. (Entrevista publicada el 3 de març)

David Miró
5 min
JOANLERMA						: "No sé veure per què Catalunya és més nació que València"

ValènciaQuè recorda de quan era president?

Ja fa molts anys, certament, però me'n recorde cada vegada que veig les coses que fa el PP i pense què hauria fet jo.

Què és el que més li dol?

Nosaltres vam fer una política abocada a la modernització del país. Havíem estat competint durant molts anys amb uns costos salarials molt baixos i havíem de fer un salt en competitivitat i invertir en educació. L'objectiu era modernitzar l'estructura productiva valenciana i especialment la base industrial que teníem, que era molt més elevada que la mitjana espanyola. En aquest moment, ja estem per sota. Amb el PP s'ha estroncat la modernització del País Valencià.

Però el PP ha fet bandera de la gestió econòmica.

Vam perdre les eleccions en un context de crisi econòmica duríssima, el 1995. El PP, en canvi, va tindre molta sort perquè li va tocar el moment de l'expansió europea: molts diners i molt barats. Va viure l'etapa del boom amb una economia absolutament desequilibrada de la qual avui estem pagant les conseqüències i que, en certa manera, s'assimila al peronisme.

Es lamenta d'alguna cosa? Per exemple, ¿de no haver estat més exigent davant Madrid?

Eixe és el model d'autonomia de Catalunya, no el meu. La meua prioritat era la modernització del país i la política social, i per poder pagar la política social necessites ser productiu. És veritat que per a això necessites molts recursos, però els recursos no es discuteixen només entre el govern de la Generalitat i el de Madrid: es discuteixen amb 17 comunitats autònomes, i és complicat.

El País Valencià sempre ha estat per sota de la mitjana en finançament per càpita.

Tots els models de finançament ens han tractat malament, no per una voluntat expressa sinó perquè les nostres comunitats, les de l'arc mediterrani, teníem històricament molt poca inversió pública, perquè l'estat confiava en la inversió privada. L'última revisió del sistema ens manté dels últims, com sempre.

Només l'arc mediterrani i Madrid tenen dèficit fiscal.

Sí, i en el cas valencià no està justificat perquè estem per sota de la mitjana estatal en renda.

Com explica aquesta injustícia?

Si es mira com és el mapa de la creació de riquesa a Espanya es veu que aquestes quatre comunitats són bàsicament les que tenen ingressos per poder repartir, i que si no els agafes d'ahí no els pots agafar. Però això cal modular-ho, i no ho hem solucionat.

En el cas del finançament, Catalunya s'ha cansat de tirar del carro...

En el nostre cas ho reivindiquem igual, però el que no fem és fer-ne causa política, perquè no pot ser mai la nostra rendibilitat política. Protestar al govern del PSOE és protestar als teus, i això no ho entén la gent.

Però a més a més d'aquest maltractament els valencians es van trobar l'any 92 que es feien Olimpíades a Barcelona i l'Expo a Sevilla...

Això va ser clau. La crisi va començar el 91 i ens va afectar molt perquè som una economia molt oberta a l'exterior i aquí es tancaven empreses de manera accelerada. I Espanya estava gastant molts diners que no arribaven a València.

El PP va canviar aquesta dinàmica: Ciutat de les Ciències i les Arts, Copa Amèrica, Fórmula 1...

Nosaltres fèiem política estructural i ells fan política d'imatge. És molt fàcil portar el millor director d'orquestra del món pagant-li el que no li paga ningú. O portar la Fórmula 1 pagant el que no paga ningú. Aquesta és la política de modernització del PP: superficial i contraproduent, perquè ha arruïnat les finances.

Li ha sorprès el ressò i l'èxit de les revoltes estudiantils batejades com la primavera valenciana ?

És molt normal que el malestar arribi al carrer quan veus que el teu govern no ha estalviat quan havia de fer-ho i que ara es dedica a fer retallades.

Les càrregues policials van ser excessives?

Van ser desproporcionades, però no per culpa de la policia sinó dels que van donar les ordres. A més, van ser contraproduents. L'ús de la força va aconseguir l'efecte contrari: atiar el conflicte.

Què en pensa de l'absolució de l'expresident Francisco Camps pel cas dels vestits ?

Aquest és un delicte doctrinalment molt discutit, però estic segur que un jurat professional hauria pres una altra decisió. Igualment, aquest cas és una anècdota, l'important és que és un símbol d'una manera de fer que ha arruïnat el país.

Quan vostè governava l'acusaven de catalanista.

Això és part del que la dreta valenciana va utilitzar contra mi i contra el PSPV en general. Nosaltres tenim una relació amb Catalunya molt intensa des del punt de vista industrial i comercial i també cultural. I aquesta relació es continua mantenint independentment dels atacs. Això no té res a veure amb el fet que Catalunya és Catalunya i València és València. I hem de tenir una relació d'igual a igual, amb respecte a la singularitat de cadascú.

Segons l'Estatut, el País Valencià és una nacionalitat històrica. Això és equivalent a ser una nació?

És una discussió molt antiga, però en el cas nostre és evident que tenim una llengua diferent i una singularitat. Encara que molts catalans no hi estan d'acord.

Catalunya és més nació?

Pierre Villar al seu llibre Catalunya dins l'Espanya moderna parla de Catalunya i de València, i els dos territoris encunyaven moneda igual, tenien les seues pròpies lleis i les mateixes voluntats. No sé veure per què Catalunya és més nació. Ara bé, al segle XIX els interessos econòmics de Catalunya es van diferenciar més dels d'Espanya que els de València.

Els valencians no ens hem posat d'acord ni en el nom. A la Transició se'n va haver d'inventar un: Comunitat Valenciana.

País Valencià també és inventat.

Però tenia tradició democràtica.

L'única denominació històrica era el Regne de València.

Vostè se sent més còmode dient comunitat o país ?

Jo me sent còmode en els dos perquè a mi sempre m'han interessat més els continguts que els noms. Però tot això és una cosa prèvia a l'aprovació de l'Estatut. Quan s'aprova l'Estatut amb el consens de tots lògicament s'accepta la denominació oficial.

Què és el lermisme?

Això sí que no ho puc dir jo. Jo l'únic que puc dir és que no tinc cap càrrec.

Un president de la Generalitat ha de saber valencià?

Sense cap dubte. En això no hi pot haver discussió.

Quin diagnòstic fa de la situació de la llengua?

Tot i que ara hi ha totes les garanties per poder parlar en valencià, la veritat és que no té el prestigi social que tenia abans, quan governàvem. El valencià ha perdut prestigi social amb els successius governs del Partit Popular.

Mira Canal 9 alguna vegada?

No gaire. Puc dir que abans no hi havia la manipulació que hi ha ara. Però sí que hi ha una temptació molt anarcoide i pròpia d'una part de la societat valenciana que tendeix a dir que tothom fa el mateix. I no és veritat.

stats