Menys de 10 minuts per salvar una vida

BarcelonaAquell dissabte, David Grau jugava a bàsquet al pavelló de Fontajau de Girona amb el mateix grup d'amics dels últims 30 anys. Havien tingut sort i els havien deixat les instal·lacions del primer equip per jugar contra un grup de veterans irlandesos. Era la nit del 18 d'octubre del 2008. "El dia de l'aniversari de la meva dona", diu. Des de llavors, és també el dia que va "ressuscitar".

L'últim record que té del partit és passar-li la pilota a un company. "De cop, em vaig adonar que queia de costat i no entenia per què". El cop a terra ja no el va ni notar. David Grau, cap d'esports de la Universitat de Girona, acabava de patir el que es coneix com a mort sobtada cardíaca. Tenia 45 anys. Cada any moren a Catalunya 3.500 persones per aquesta causa i 400.000 a tot Europa, deu vegades més que els morts en accidents de trànsit. Però amb menys ressò si no és que la víctima sigui un esportista. "S'ha fet tan comú que es considera normal morir per una aturada cardíaca i no ho és", diu el cardiòleg Ramon Brugada. El 80% de les morts sobtades estan causades per una cardiopatia isquèmica -al cor no li arriba prou oxigen perquè les artèries estan obstruïdes, com passa amb l'infart- i l'altre 20%, per causes genètiques, com el David. "És molt ràpid, no tens dolor -no hi ha símptomes- i quedes inconscient de manera instantània", explica. La persona perd el coneixement perquè el cor no pot bombar sang al cervell i, per això, els minuts que segueixen són claus. Cada minut que passa sense reanimació hi ha un 10% menys de possibilitats de sobreviure.

Girona, territori cardioprotegit

Atès que només un 2% de les persones que pateixen una mort sobtada fora de l'hospital sobreviuen, que a l'equip del David els deixessin jugar al pavelló de Fontajau aquell dia va ser molt més que un cop de sort.

En veure que es desplomava al camp, el conserge va recordar que l'equip professional de bàsquet s'havia deixat un maletí. A dins hi havia el desfibril·lador que li va salvar la vida. "Em va tocar la loteria", diu.

Als Estats Units i al Japó s'ha demostrat que l'índex de supervivència per mort sobtada pot ser del 20% i del 40%. Com? Amb l'accés públic als desfibril·ladors, una cosa que aquí encara és molt incipient però que a Girona ja s'ha començat a aplicar. Gràcies a un projecte de Dipsalut, l'organisme de salut pública de la Diputació de Girona, s'hi estan desplegant desfibril·ladors fixos i mòbils en 221 municipis que donaran cobertura a 800.000 persones.

En total, uns 600 desfibril·ladors que han d'estar implantats abans de l'estiu en llocs cèntrics. "Mentre esperem que arribi l'ambulància, un desfibril·lador al carrer salva vides. Tenim 10 minuts com a màxim per recuperar una persona sense danys cerebrals. Si l'ambulància no pot arribar en 10 minuts, que ho faci la població", diu Brugada, director científic del projecte. Els desfibril·ladors mòbils els porten els vehicles de la policia local i d'emergències per actuar allà on els reclamin. Als EUA, estan tan estesos, que les dones de la neteja dels centres comercials els porten en els carros, ja que com que es mouen amunt i avall poden arribar amb rapidesa on calgui.

Infart als 35 anys

La mort sobtada cardíaca pot afectar tothom i en qualsevol lloc i un desfibril·lador a mà "és la diferència entre la vida i la mort", diu David Grau. A Espanya, n'hi ha un per cada 18.000 habitants quan se'n necessitarien un per cada mil. N'hi ha en llocs públics, com aeroports i estadis, però a Girona es volen posar en tots els municipis, per petits que siguin.

Ja han aconseguit salvar dues vides. L'última, el 6 de novembre a Sant Miquel de Fluvià, un poble amb menys d'un miler d'habitants. Un home de 84 anys va patir un atac de cor mentre jugava a cartes al bar. Mentre un veí li practicava les primeres maniobres de reanimació, un altre anava a buscar el desfibril·lador, que era a 300 metres. Gràcies als seus veïns, l'home es recupera ara a l'hospital.

"Volem que el desfibril·lador i l'extintor -que ningú qüestiona que n'hi hagi a cada 50 metres- siguin el mateix", assenyala Brugada. A més, és un aparell molt fàcil d'utilitzar. Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort, per davant del càncer, i segons Brugada les víctimes són cada cop més joves per culpa dels mals hàbits: "Mengem pitjor i fem menys exercici físic. Ja estem veient infarts als 35 i 40 anys".

Han passat tres anys des d'aquell 18 d'octubre. David Grau porta implantat un petit desfibril·lador, es medica i continua jugant a bàsquet. El que ha canviat és la seva manera de veure la vida: "Les prioritats ja no són les mateixes i els problemes que no són personals, com els de la feina, tampoc afecten igual". També s'ha convertit en un activista pro desfibril·ladors.