ARA Estiu 2012 | Diari ARA

REPÀS D'ESTIU

L'edició estiu de l'ARA.cat recupera cada dia un reportatge de la temporada ideal per llegir durant les vacances

300 maneres de dir 'mare'

A Catalunya es parlen més de tres centenars de llengües

El 21 de febrer del 1952 un grup d'estudiants de la Universitat de Dacca (la capital del que avui és Bangla Desh) van desafiar la prohibició del govern de manifestar-se per demanar el reconeixement del bengalí com una de les dues llengües oficials del Pakistan. Durant la càrrega, dos dels estudiants van morir. Des de l'any 2000, la Unesco els recorda amb la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, que se celebra cada 21 de febrer per promoure la diversitat lingüística i cultural.

A Catalunya es parlen més de 300 llengües diferents. Segons els experts, cal fomentar-ne el coneixement i la perpetuació i, sobretot, assumir que totes tenen el mateix valor i mereixen el mateix respecte i que són una font de riquesa per a tota la societat. I, de retruc, és una manera de sumar esperances a la supervivència del català.

"Actualment, 12 de cada 100 catalans no tenen ni el castellà com a primera llengua materna". Ho explica la doctora Carme Junyent, professora de lingüística general a la Universitat de Barcelona i presidenta del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). Al capdavant d'aquesta entitat, creada l'any 1992, Junyent dirigeix un inventari de les llengües que es parlen a Catalunya. De moment n'han identificat més de 270, la més recent el crioll de Casamance (Senegal). "És un inventari que no es pot tancar mai, sempre van sortint noves llengües", explica.

El que sí que pot aventurar és que, si se'n pogués tenir la fotografia, avui la xifra superaria els tres centenars. "Encara no hem explorat la població que ve de Nigèria ni de l'Índia, i segur que en sortiran moltes més. Només a l'Índia es parlen més de 500 llengües diferents", explica.

El GELA va néixer quan el fenomen de la immigració encara no s'havia generalitzat però ja era un fet en algunes comarques. La majoria dels integrants del grup eren estudiants interessats en llengües que aleshores aquí eren desconegudes. De seguida els van sol·licitar de molts llocs per fer xerrades, sobretot als mestres, que es trobaven amb realitats noves. I així van començar a generar recursos didàctics.

Junyent creu que el coneixement de la diversitat de parles és fonamental si es vol donar als nouvinguts el mateix tracte que els catalans desitjarien fora. "Des del grup vam entendre que era un error suposar que tots els immigrants parlaven la llengua oficial del seu país d'origen", recorda.

El cert és que aquesta generalització encara perdura. Però les xifres permeten entendre de seguida el seu reduccionisme simplista: al món es parlen 5.000 llengües, i hi ha poc més de 200 estats. Seria ingenu pensar que tots els immigrants tenen com a llengua materna l'oficial de l'estat on van néixer.

Maria Mercè Solé, tutora del postgrau en gestió de la diversitat lingüística de la UOC i responsable del programa de gestió del multilingüisme de Linguamón fins a la dissolució del consorci, exposa: "Si arribes a Austràlia i el teu coneixement de l'anglès és limitat, agrairàs molt que se't faci una acollida en català -exemplifica-. Això et genera una empatia cap al país que t'acull i propicia un diàleg més positiu".

Junyent ho diu així: "Si reconeixes la llengua d'algú, si li dónes valor, és més fàcil que decideixi aprendre el català". És a dir, si se sent acceptat, voldrà enfortir els vincles i la comunicació amb els seus receptors.

Totes les llengües són iguals

Carme Junyent recorda la importància que tenen totes les estratègies per frenar el bilingüisme castellà/català, que, això sí, suposa una condemna inexorable. "No conec cap situació de bilingüisme que hagi acabat en normalització, al final sempre és substitució".

Les dues lingüistes coincideixen en un altre punt: "El que s'hauria de tenir clar, i no s'hi té gaire, és que totes les llengües són iguals". Per il·lustrar-ho, posen d'exemple la recent controvèrsia arran de la comparació entre el mandinga i el català de Carlos Dívar, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. La resposta irada del diputat d'ERC Joan Tardà queixant-se de la comparació no se salva de les crítiques de Junyent i Solé.

"La falta de respecte cap a les llengües és una manera de matar-les, perquè avergonyir una persona per la seva parla és letal per a la diversitat lingüística", diu Junyent. "El mandinga és la llengua materna de 10 milions de persones -recorda Solé-, i hem de tenir clar que totes les llengües són igual de bones".

El mandinga és una de les llengües recollides en l'inventari capitanejat per Junyent. "A Catalunya no crec que baixi dels 2.000 parlants. Però potser són 10.000 i no ho sabem, perquè el nombre de parlants de cada llengua s'escapa dels objectius i les possibilitats del nostre recull", diu.

Catalans que parlen mandarí

Per als que són més fàcils de convèncer des del cantó del pragmatisme, Maria Mercè Solé ofereix un altre argument de pes per afavorir el multilingüisme i que ha de tenir el suport de l'acció, com el programa d'ensenyament acadèmic de la llengua materna als seus escolars perquè la puguin perpetuar i fixar més enllà de l'àmbit familiar.

Segons Solé, si es creen les condicions favorables perquè els catalans d'orígens diversos aprenguin i parlin el català en l'espai públic -"la qual cosa és irrenunciable"-, però al mateix temps mantinguin la llengua de la seva família, s'afavoreix un immens planter de catalans competents en llengües tan diverses com el xinès mandarí, el georgià, el persa o el romanès, per posar només algun dels 300 exemples possibles.

Perquè hi ha una altra cosa que les lingüistes també tenen clar: els infants, els més permeables a l'aprenentatge de les llengües, són capaços d'aprendre'n tantes com n'hi hagi al seu voltant, sempre que hi estiguin en contacte. El mandinga de casa, el català de l'escola i els amics, el castellà de la televisió...

"A l'Àfrica és molt normal que un nen aprengui 5 o 6 llengües perquè hi conviu. No a l'escola, sinó en la seva vida quotidiana. La competència no és la mateixa en totes, però les coneix", diu Carme Junyent. Segurament és utòpic que un nen català aprengui 300 maneres de dir mare . El que és cabdal, segons emana dels raonaments d'aquestes expertes, és que sàpiga reconèixer que totes tenen el mateix valor.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT