Publicitat
Publicitat

FESTA DE L'ESTENDARD

Camisetes verdes i sermó reivindicatiu de la Conquesta

El mallorquí, diu el rector de la Santíssima Trinitat de Palma, és un poble “nascut de la llengua catalana”

No s'ha vist cap marea verda com la de l'any passat, ni s'han sentit crits contra el president Bauzá ni contra el batle Isern, com en altres ocasions. Sense la tensió d'altres anys, la Festa de l'Estendard d'enguany ha estat marcada per la tranquil·litat i la menor afluència de públic. La reivindicació s'ha limitat a les camisetes verdes que lluïen els tres regidors de MÉS i algun assistent i al sermó de la Conquesta que ha pronunciat a la Seu el rector de la Santíssima Trinitat de Palma, Antoni Dols, que ha recordat els orígens de Mallorca com a poble i ha defensat que “el mallorquí és un poble nascut de la fe cristiana i de la llengua catalana”, “acollidor del foraster que a ell s'acosta, però un poble que no oblida la seva identitat”.

Els assistents a la plaça de Cort han aplaudit quan han vist sortir del Consistori l'estendard amb les enormes quatre barres portat a les espatles pels membres de la Corporació, les mateixes quatre barres que acompanyaren un 31 de desembre de l'any 1229 el rei en Jaume en la seva entrada a Ciutat. L'entrada del “bon rei” ha centrat la part final del sermó de la Conquesta, durant la missa a la Seu. El rector de la Santíssima Trinitat, Antoni Dols, no només ha recordat que amb el rei “Jesús tornà a la nostra terra”, sinó que ha situat aquell moment com l'origen de l'actual poble mallorquí.

“I a més de la fe cristiana, en aquelles barques hi viatjaren les primícies del poble mallorquí, que es faria gran amb nova gent vinguda a repoblar l'illa”, ha dit. I ha citat el sermó de la Conquesta que pronuncià Antoni Maria Alcover l'any 1904 per recordar els orígens catalans, de Narbona, de Montpeller i de la Provença de les famílies que repoblaren l'illa, “els nostres pares”, que “dugueren la nostra llengua, la rica llengua catalana, que pocs anys després de la conquesta conegué Ramon Llull, el fill major de la nostra raça que la féu una de les més altes expressions de la teologia medieval”. El rector, citant Alcover, també ha recordat que a la primeria del segle XIV Ciutat era poblada “tota de catalans” i “els mallorquins del segle XIV i XV es deien catalans de Mallorca”.

La reivindicació, que marca la festa en què es commemoren els orígens de la Mallorca actual, ja s'havia apreciat en unes paraules del bisbe Xavier Salinas, que en iniciar la cerimònia religiosa ha advertit que el 31 de desembre representa un “esdeveniment històric que constitueix el nostre naixement com a poble”.

A la missa, a banda de la major part dels membres de la Corporació, s'ha pogut veure entre els assistents la presidenta del Parlament, Marga Durán; la consellera d'Educació, Núria Riera, i el líder de MÉS, Biel Barceló, a més de diputats i altres càrrecs del PP. Entre els assistents a la cerimònia també destacava la presència de dos ex, el recent dimitit Miquel Deyà i l'exconseller d'Educació Francesc Fiol. Dos representants del PP han fet les lectures. L'exbatlessa de Palma Catalina Cirer i el regidor de Cultura, Fernando Gilet. No hi eren ni el president José Ramón Bauzá, absent de la festa, ni l'exbatlessa socialista Aina Calvo, convalescent d'una operació. La líder del PSIB, Francina Armengol, s'ha deixat veure a la plaça de Cort.

Després de la missa, les autoritats han tornat a la plaça de Cort en processó, acompanyats dels ministrils, de la banda de música, dels cavallets cotoners i dels cavallers de Sant Jordi. Després que les autoritats hagin retirat l'estendard que ha presidit la celebració, s'ha fet el silenci quan Miquela Lladó ha recitat el poema 'Sa Colcada' (1881) de Pere d'Alcàntara Penya, acompanyada d'infants amb vestits típics. Una mostra de balls tradicionals de Mallorca, a càrrec de l'Escola Municipal de Música i Danses, ha tancat la festa popular i ha donat pas al lliurament de les medalles d'or de la ciutat i al nomenament de fills il·lustres, moment en què el batle Isern ha pronunciat el seu darrer discurs de la Festa de l'Estendard a la sala de plens.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT