No, no em refereixo a Pokémon Go, encara que sembla que molta gent s’hagi begut l’enteniment amb el joc i la persecució de ninotets amb el mòbil estigui donant aquests dies a la nipona Nintendo el moment de més glòria que ha tingut des de fa 20 anys. Del que parlo és de la compra de la firma britànica ARM per part de la japonesa Softbank. L’operació, valorada en 29.000 milions d’euros, és tan significativa per al sector tecnològic com per al futur industrial d’Europa.
ARM, amb seu a Cambridge, ha sigut fins ara una de les joies industrials de la Corona britànica. La pràctica totalitat dels smartphones, tauletes i objectes connectats que hi ha al mercat fan servir processadors amb la seva tecnologia, tot i que la firma -malgrat el que han dit moltes notícies sobre la compra- no fabrica ni un sol xip. Els seus 4.000 empleats només dissenyen els processadors que altres empreses com Qualcomm, Samsung, MediaTek, TSMC, Huawei i Apple produeixen pagant una llicència per incorporar-los als seus propis productes o vendre’ls a tercers.
El seu domini del mercat de dispositius mòbils i internet de les coses és equivalent al que la nord-americana Intel exerceix sobre els PC, amb dues diferències: que els PC van de baixa i els objectes connectats, a l’alça, i que Intel val cinc vegades més que ARM, però una quarta part del seu valor està immobilitzat en caríssimes factories que només produeixen xips per a la mateixa Intel.
Que la japonesa Softbank -que, per cert, no és un banc malgrat tenir una filial de serveis financers- hagi aconseguit la propietat d’una de les poques companyies de tecnologia punta que ens quedaven a Europa és una pèssima notícia per a un continent que cada vegada pinta menys en el món digital, més enllà de representar una bossa de 300 milions de consumidors. Fins i tot després del Brexit.
