Així és el titular amb més barra sobre ‘Charlie Hebdo’

Charlie Hebdo torna a ser al carrer, amb una portada commovedora, intel·ligent i valenta: s’hi veu una caricatura de Mahoma sostenint un paper amb el lema Je suis Charlie. La majoria de diaris inclouen la reproducció del dibuix a les seves pàgines. Interpreto que fer-ho no ha sigut només una qüestió estrictament informativa: hi ha també en la decisió un gest de resistència col·lectiva contra els que volen rebentar violentament els límits de l’humor, que són també els de la llibertat d’expressió. Per això s’ha de tenir molta barra per fer el que es podia veure a la web de la CNN en espanyol. Deia el titular: “Així serà la portada de la nova edició de Charlie Hebdo ”. La frase en si no té res d’estrany... si no fos que, a la peça, no s’inclou la imatge de la portada que anuncien a bombo i platerets en el titular. La clicocràcia té servituds intenses, però si consideres que el “respecte per la susceptibilitat del públic musulmà” t’impedeix posar la portada, potser hauries de titular diferent, de manera més arronsada. La crònica, de fet, arrenca amb un baladrer: “Si els terroristes que van atacar la revista Charlie Hebdo van pensar que podrien eliminar la publicació, estan a punt de saber que es van equivocar un milió de vegades”. Però l’absència de la imatge, ai las, demostra que potser només es van equivocar nou-centes noranta mil nou-centes noranta-nou vegades.

(Coda: Els diaris hem espremut al màxim les derivades del “Jo sóc Charlie” per als titulars. El rècord el feia El País de dissabte, que en el seu bufet lliure oferia fins a quatre peces titulades amb variants: “ Je suis Charlie Hebdo ”, “Tots som Charlie”, “Jo no sóc Charlie Hebdo” i “No sé si sóc Charlie Hebdo”. Bé, segur que amb alguna o altra s’identifica tothom.)