Bastonades unànimes (però asimètriques) als Pujol

Hi ha consens al quiosc que la compareixença del clan Pujol al Parlament va ser decebedora. Però amb matisos substancials entre diaris. La premsa de Madrid, per exemple, s’hi acarnissava especialment. El Mundo i La Razón coincidien a titllar-la de “burla” des dels seus titulars de portada. I l’Abc tirava d’ironia per obrir amb un “Els Pujol no saben res”, tot i que la càrrega de profunditat era a l’editorial, on ho aprofitaven per perfilar la corrupció com a tret essencial del nacionalisme en una frase per retallar: “El judici polític no és a Jordi Pujol, que ja està sentenciat, sinó al règim nacionalista a Catalunya, veritable caldo de cultiu d’una corrupció transversal”. En canvi, cridava l’atenció que El País, assot de Jordi Pujol en altres temps, relegués l’assumpte a un raconet sense foto en la seva edició espanyola.

A Catalunya, La Vanguardia i El Punt Avui eren els que dispensaven un tracte més amable amb el patriarca. El diari del grup Godó, per exemple, titulava punitivament, però dirigia la crítica al primogènit: “Un desafiador Pujol júnior es vanta de les seves influències”, acompanyat d’una cita en què el fill gran del clan diu que va comprar el Ferrari a algú que passava un mal moment però que a ell no li feia il·lusió. Aleshores, en petit, sí que parlava de Pujol pare, però per fer-li dir: “L’estil de vida del meu fill no és el meu”. Per la seva banda, El Punt Avui titulava “Marató Pujol”, que posava l’accent en un aspecte tan accessori com el fet que la compareixença del clan durés gairebé set hores. L’ARA era l’únic dels diaris catalans que posava Jordi Pujol pare com a foto principal (acompanyat de Marta Ferrusola) sota el titular “Toquen fons”, en una singularitat que es pot interpretar en clau generacional i de superació de la Transició.