Dos casos de barra lliure històrica amb Podem
L’ Abc aixeca crònica de la mani de Podem a Madrid. Titula “Els 100.000 fills de Podem”, la qual cosa remet als 100.000 Fills de Sant Lluís, una barrabassada històrica, ja que el que pretenia la santa progènie era reinstaurar el vell règim de Ferran VII. Encara anava més enllà Intereconomía, amb un fotomuntatge que mostrava Pablo Iglesias vestit de Mussolini, afirmant que la de Madrid era una còpia de la marxa de les camises negres sobre Roma, només que amb “camises de l’Alcampo”. Tot i que la perla de la setmana la signa Carmen Rigalt a El Mundo : “Expliquen que anant amb Monedero [a les platges nudistes] pots estendre la tovallola i prendre el sol a l’ombra del seu pal major”. Nivell tiene una gran pechonalidad, però rebent el mascle. La igualtat era això.
Sense foto de Lara en tres portades de Madrid
Francament sorprès per l’absència a les portades de Madrid d’una fotografia de José Manuel Lara, amb motiu de la seva mort. Només La Razón -del qual n’era propietari- la inclou. Al marge de rivalitats empresarials o discrepàncies ideològiques, la importància de Lara en l’àmbit de la cultura i la comunicació d’aquest país està fora de qualsevol dubte. I això resulta cert tant si per “aquest país” el mitjà pensa en Catalunya o Espanya, depenent del seu marc referencial. En canvi, totes quatre capçaleres barcelonines acomiadaven l’editor amb una foto que denotava el reconeixement a la seva rellevància. Penso que el contrast és eloqüent i fa inevitable preguntar-se què haurien fet El País, El Mundo i l’ Abc, si José Manuel Lara hagués sigut un empresari-de-Madrid.
