BarcelonaEl fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha dimitit i la premsa ha tendit a reconèixer-li la lluita per defensar la independència de l’estament que representava. Les dues (previsibles) excepcions han estat 'Abc' i 'La Razón'. Els dos diaris coincidien a criticar-lo, però cadascun procedia a fer-ho aplicant una metodologia pròpia.
A l’'Abc' passa una cosa curiosa. La portada era dura amb ell –“Torres-Dulce se’n va sense esperar que els fiscals imputin Mas”– i també l’editorial –“El seu problema mai ha estat la intromissió del govern de Rajoy, sinó la seva falta de caràcter per exercir el principi de jerarquia en el si del ministeri públic”–. Però dos columnistes –David Gistau i Ignacio Camacho– contradeien obertament aquesta interpretació i consignaven les pressions de Moncloa. L’estratègia de 'La Razón', en canvi, passava per no denigrar-lo, però repetir fins a l’extenuació que marxava “per motius personals”. Fins a cinc cops ho escrivien a l’article principal. I a l’editorial insistien en les qüestions personals que, oh, sorpresa, no aclarien quines eren. 'La Razón' també pateix una contradicció interna. La portada diu que va prendre la decisió aquest cap de setmana, però Martín Prieto assegura en una columna que no, que va fer-ho abans de la querella contra Mas, la qual cosa el fa quedar bé i, alhora, espolsa responsabilitats monclovites.
(Coda. Seguint amb el que escrivia ahir sobre el problema de les metàfores recurrents, uns quants mitjans –com ara 'El Economista', 'El Punt Avui' i Periodista Digital– no s’han pogut resistir a titulars com “El glop més amarg de Torres-Dulce” i variants similars. I encara sort que ningú s’ha atrevit amb “El fiscal més salat”. Però temps al temps).
