Inflant una manifestació 400 vegades més petita que la de l’11-S
En política, la llei D’Hondt afavoreix els grans i castiga els petits. En periodisme hi ha una llei contrària: així s’explica la gran prèdica de què gaudeix una entitat com Societat Civil Catalana, que diumenge va oferir el seu desplegament anual de (presumpta) força. El País és l’únic que oferia un recompte propi, i xifrava en 2.000 persones les concentrades a la plaça Sant Jaume. Són poca gent, però la caverna s’aplicava a fer-les valer. La Razón assumia en una de les peces l’estimació de la Guàrdia Urbana —3.500 persones—, però en diversos llocs preferia parlar de “milers” de persones, amb l’esperança que el lector imaginés que aquest genèric s’enfilava més enllà dels 3,5 milers. El titular també era discutible: “Societat Civil omple el carrer per la fi del procés”. Escrit així, suggeria que era una manifestació tan nodrida com les de l’11-S. Ni de bon tros: a l’última Diada hi havia 400 vegades més manifestants que aquest diumenge, segons dades també de la Urbana. L’altre recurs del diari per contrarestar la crua realitat numèrica era dir que els concentrats “representaven milions de catalans”.
L’Abc i La Razón publicaven la mateixa carta, per cert, signada “David García, Madrid”, només que a un lloc es titulava “Perversió democràtica” i a l’altra “Per la democràcia i la Constitució”. I el tractament gràfic primava els plans generals, per subratllar l’efecte de massa. Això també evitava entrar en el detall de les banderes. Una mirada de més a prop hauria permès comprovar que, en aquest acte que tenia “El procés ens roba” com a lema, efectivament a alguns dels assistents els devien haver robat les banderes constitucionals, perquè —segons van mostrar diversos periodistes a Twitter— van haver de recórrer a les banderes predemocràtiques, aguilot inclòs.
