‘El País’ perdona a Ciutadans la proliferació de candidats llufa

Si el lector ha anat mai a una entrevista de feina, sabrà que, inexorablement, sempre arriba LA pregunta: “Quin és el teu pitjor defecte?” I sabrà que no pot respondre des de la sinceritat. Confessar “una higiene deficient” o “la cleptomania” és commovedorament honest, però de targeta vermella directa. La resposta de manual és: “Sóc perfeccionista. M’exigeixo massa”. Evidentment, l’entrevistador sap que no és veritat, però validarà la resposta perquè com a candidat haurà demostrat un mínim de saber estar.

Doncs bé, una tàctica similar feia servir El País per exculpar C’s del reguitzell de candidats que els han sortit llufa (el partit ha acollit -i expulsat- algunes excrescències de l’escissió de Plataforma per Catalunya, per exemple). La Razón s’ha posat a comptar i li surten 58 expulsions en 11 dies de campanya. “Rivera imposa a les seves files un perfil baix per evitar nous escàndols”, rebla l’avantítol de portada. I com dóna el tema El País? “Ciutadans s’enfronta als perills de la seva veloç expansió”. O sigui, que una peça sobre la proliferació de pomes podrides al cistell riverí acaba titulada amb un recordatori de la rapidesa amb què creixen i amb un aplaudiment per haver encarat el problema dels arribistes. Diu el subtítol: “El partit ha retirat quatre llistes”. Però no arriba a dir quantes n’ha retocat: ho deixa en inconcrets “altres” i “un grapat”. En portada escriuen: “Ciutadans depura les llistes de candidats «que no donen el perfil»”. De nou, se suggereix iniciativa del partit. Són massa bons -per això creixen- i massa exigents. No es qüestiona si ha fallat cap control a l’hora de confegir llistes. Ni s’analitza com és que a aquests centristes -segons els considera el diari- els van colar tants i tants gols, i quasi sempre per l’esquadra dreta. O ultradreta.