De quan Rato enamorava directors de diari

D’entre els editorials de dissabte sobre Rato, el d’El Mundo era el més ampul·lós i escandalitzat: “nefast paper”, “deshonrós episodi”, “la baixesa d’un home sense escrúpols”, “groller contrast”, “xifres esgarrifoses”... Però jo em quedo amb aquesta frase, referint-se a Rato com “a qui tants seguien presumint que seria el successor natural d’Aznar”. Doncs bé, un dels més il·lustres era Pedro J. Ramírez, l’exdirector del diari. Beneïda hemeroteca i beneït Google: poc després de sopar amb ell, l’any 2005, escrivia: “L’única altra persona que avui podria aglutinar tota l’Espanya moderada en aquest projecte d’estabilitat, renovació i progrés és a l’estranger i té el ferm propòsit d’honorar l’important compromís internacional que ha adquirit”. Casimiro García-Abadillo deixava anar, per tant, un dard subtil al seu hostil predecessor.

És encara millor de com ho havia explicat

Fa uns dies explicava com La Razón havia titulat la seva peça sobre la reforma de la llei de l’avortament dient que Pedro Sánchez hi havia votat a favor. I que havia amagat a les profunditats del text que ho havia fet per error. El titular suggeria (tramposament) que la nova formulació no podia ser tan dolenta si Sánchez la firmava. Doncs bé, resulta que, aquell dia, li dedicaven un semàfor verd amb el text: “El líder socialista va donar ahir una lliçó d’independència ideològica. [...] A Sánchez l’honra haver votat en consciència i al marge de la resta de diputats del PSOE”. És a dir, el redactor dels semàfors va llegir només el titular i va caure en la pròpia trampa del diari! Com diria l’Iu Forn: sen-sa-ci-o-nal!!!