Sergio Ramos al Barça: interessos coincidents a tres bandes

Home, coses més rares mos han de passar, que cantaven Antònia Font, però imaginar-se Sergio Ramos de blaugrana realment posa a prova la capacitat de fabulació del soci. El diari As escriu en portada: “El Barça fica Sergio Ramos en campanya”. Assegura que el candidat Jordi Majó li ha ofert venir, però que l’agent (i germà) del jugador ho nega. Dos dies abans, aquesta mateixa notícia s’explicava de manera molt diferent a l’Sport : “Sergio Ramos es deixa estimar per un precandidat del FC Barcelona”, titulaven. Aquí ja s’exculpa el club -i de manera justa, ja que l’empresari avícola no representa el Barça- i, a més, se suggereix que és el jugador qui ha instrumentalitzat el candidat Majó: “El fitxatge de Ramos pel FC Barcelona és pràcticament impossible però l’entorn del futbolista sembla que està disposat a entrar en el joc d’aquest precandidat [...] per pressionar Florentino Pérez en les negociacions per a la renovació”. Resulta que Ramos -excurs: si xiular l’himne ha de ser delicte, ¿llençar una copa del rei a les rodes d’un autobús també?- fa un any i mig que negocia per intentar doblar el seu salari de cinc milions d’euros nets per temporada. No cal ser gaire suspicaç per veure que totes dues parts hi han sortit guanyant, en aquest afer. Majó -improbable guanyador- s’assegurava alguns titulars: els de l’oferiment i els de fer-se l’ofès dient que no entrarà en el joc. I Ramos xutava un globus sonda -Figo a l’any 2000 style - que li permetia pressionar en la seva guerra privada amb Florentino. Globus sonda, per cert, que deu haver atrapat ja -camí de Ganimedes- la pilota d’aquell penal fallat per Ramos a les semifinals de la Champions del 2012. I, com a còmplices necessaris i tercers beneficiaris, els diaris esportius omplint portades vanes i fent bullir l’olla.