19/01/2015

El cop de puny papal, entre la justificació i l’exageració

2 min

Francesc va posar a prova aquesta setmana el dogma de la infal·libilitat papal quan va deixar anar una frase inquietant. “Si el doctor Gasbarri [un membre de la seva comitiva] diu una mala paraula de la meva mare, aleshores pot esperar un cop de puny. És normal!” La premsa ha digerit de manera molt diversa aquesta frase. A La Vanguardia, per exemple, la frase apareixia al quart paràgraf d’una crònica i els tres anteriors preparaven el terreny, recordant que parlava en un context informal i d’espontaneïtat, fins i tot de broma. A El País, en canvi, la feien obrir portada: “Si insulta la meva mare pot esperar un cop de puny”. Li falta context, d’acord, però no deixa de justificar la violència física com a resposta a la verbal. Mala cosa: és una relliscada impròpia d’algú amb una summa habilitat -amb perdó per l’acudit- per a la photo opportunity o la declaració afinada. I l’espontaneïtat no és excusa, al contrari: revela la sinceritat de la frase, com se sol dir dels nens i dels embriacs. Ara, hi havia qui es passava de frenada, com Federico Jiménez Losantos aquest dilluns a El Mundo, que titllava el Papa de “vulgar esbirro peronista, que no s’ha identificat amb les víctimes de l’islamisme, sinó que ha explicat les raons dels seus assassins”. I ho aprofitava per deixar lliscar una miqueta d’islamofòbia encoberta: “Ha preferit identificar-se amb Khomeini més que amb Ratzinger, l’últim gran teòleg que va defensar la superioritat moral de la fe catòlica”. Losantos unchained : seria interessant veure com s’hauria expressat, el locutor, si els bisbes no l’haguessin foragitat de la Cope.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En tot cas, jo vigilaria si fos Losantos, glups. Que el Papa acaba de deixar clar que no és precisament dels que paren l’altra cristiana galta.

stats