BarcelonaAcostumats a desentrellar en aquest racó les interpretacions que fa la premsa de les paraules dels nostres pròcers, qui ens havia de dir que avui ens tocaria investir-nos en llagrimòlegs. Perquè el mig minut que a Junqueras li va tremolar la veu ha estat amplificat de moltes i reveladores maneres. A Catalunya, 'El Periódico' no esmentava la intervenció del d’ERC a Catalunya Ràdio (potser per estirar l'estela de la seva entrevista, publicada el dia anterior) i 'El Punt Avui' i l'ARA ho despatxaven amb un parell de línies a mitja crònica. Contrast fort amb 'La Vanguardia' que obria una peça amb "Un emocionat Junqueras acusa la pressió i demana eleccions ja" i anava salpebrant l’article de referències al seu estat anímic: "Va evidenciar certa debilitat i esgotament", "es va mostrar afectat", "va demanar amb desesperació", "es va emocionar i amb la veu entretallada"...
I a Madrid? Doncs festa. Menys 'El País', que retratava Junqueras a l’ofensiva ("exigeix", "va ser taxatiu", "va menystenir l’alternativa"...) la caverna aprofitava per denigrar-lo. Titular d''El Mundo': "Junqueras es queixa entre sanglots dels subterfugis de Convergència" i asseguren que "va plorar, o si més no va sanglotar". Va plorar o no? Qui segur que ho encertava era 'La Razón', que a una pàgina deia "A Junqueras li salten les llàgrimes en veure a prop la independència de Catalunya" (en una interpretació oposada a la dels altres diaris) mentre que unes pàgines més enllà deien que només havia estat "a punt de vessar llàgrimes". I arrencava la crònica amb: "Hi ha un factor irracional que propulsa l'independentisme català en particular i totes les manifestacions nacionalistes en general". ¿Ja se'n recorden que el lema del diari és "Ens agrada Espanya"?
