Els dos miracles en un sol dia de la bandera espanyola
La bandera espanyola pot aspirar ja a la santificació, car ha obrat -i en un sol dia, ¿a qué quieres que te gane? - els dos miracles preceptius per a la canonització. El primer és aparèixer gegantinament a la portada de sis diaris, inclosos els que dia sí, dia també, malparlen del nacionalisme -català, esclar- i titllen de messiànic qui s’acosta a menys de vint metres a una bandera catalana o una estelada. Però vet aquí que el candidat socialista Pedro Sánchez apareix rere una bandera espanyola descomunal i els diaris corren a aplaudir-lo. “Seria una magnífica notícia que el PSOE comencés a abraçar sense complexos els símbols nacionals comuns”, diu l’editorial d'El Mundo. El País ressalta que Sánchez és “més ben valorat que els seus antecessors durant els últims anys i aprovat massivament pels simpatitzants del PSOE”. Tenint en compte que fa quatre dies la premsa el considerava un tou a l’espera de ser noquejat per Susana Díaz, cal admirar les propietats energètiques de la bandera. L’únic obertament crític era l'Abc, que titula la portada “Sánchez s’embolica amb la bandera per maquillar la seva deriva radical”. I a l’editorial es mostra convençut que “el projecte dels socialistes per a Espanya és liderar un front d’extrema esquerra”.
El segon miracle, però, és encara més espectacular. Llegeixin això: “Pedro Sánchez posseeix les qualitats personals i polítiques per encarnar aquest retorn a la centralitat que els interessos d’Espanya, i els propis del partit, reclamen”. Saben qui ho ha escrit? L’editorial de La Razón! (Cors extàtics celestials). Sí: La Razón aplaudint un socialista! Amb llàgrimes als ulls, i la mirada i les mans alçades al cel, els dic amb llavis tremolosos que no comptava poder veure això en vida.
