Les múltiples morts d’Abe Vigoda

Aquesta setmana ens deixava l’actor Abe Vigoda, famós pel seu paper de Salvatore Tessio a El Padrí. Però l’intèrpret va ser conegut, també, per les diverses vegades que els mitjans el van donar -erròniament- per mort. Parlem d’una època en què la immediatesa no ens havia acostumat a matar Raúl Castro a Twitter cada pocs mesos. Tot va començar quan l’home es va perdre una festa de la sèrie televisiva en què participava. La revista People, a la crònica de l’esdeveniment, es va referir a ell com “el difunt Vigoda”. Tot i que al número següent van esmenar l’error, la idea que era mort va quallar i no passaven gaires anys que algun mitjà o altre el donava per finat. Ell s’ho va prendre bé i, quan anava als late shows, sovint participava de la broma, com quan va expirar davant d’un mirall, a mode de fe de vida. Però també explicava que, vuit anys després de l’error original, la seva dona encara rebia notes de condolença, moltes de les quals de productors. Donava per fet que havia perdut molts papers perquè algú devia pensar en ell, per passar a rectificar-se a l’acte: “Ai no, que ha mort”.

Amb l’esclat de les xarxes, l’assumpte va adquirir l’estatus d’acudit postmodern. Un compte de Twitter anava reportant cada pocs minuts que l’actor seguia viu. (Ho ha deixat de fer.) I algú va comprar el domini Abevigoda.com només per posar-hi una foto de l’actor, la constatació que era viu i el text “Recarrega la pàgina per actualitzar-la”. Des del seu òbit, però, el text ha canviat a “Abe Vigoda és mort”. Però es manté el text “Recarrega la pàgina per actualitzar-la”. Resulta inquietant. ¿Potser esperen un canvi en el seu estatus? Seria un cop de genialitat: al capdavall, a banda dels seus mèrits interpretatius, va excel·lir en l’art de burlar la mort.