El segrest de Sydney, ¿ha estat terrorisme jihadista?
L’assalt d’un cafè a Sydney, que es va saldar amb la mort de dos ostatges i el segrestador, obre les primeres pàgines dels diaris arreu. Però, depenent de la riba de l’Atlàntic, l’assumpte s’atribueix o no al terrorisme jihadista. Aquí, tots vuit diaris del quiosc destaquen l’assumpte en portada i l’únic que no l’atribueix a l’islamisme radical és El Mundo, que parla de “segrest d’un fals clergue iranià”. I l’ARA expressa un cert dubte, ja que el títol és “Terror ‘jihadista’ a Sydney”, així, amb unes cometes que posen el lector en alerta i que el subtítol s’encarrega de justificar, en perfilar l’autor del segrest com a “refugiat iranià desequilibrat imbuït del discurs jihadista”. En canvi, als altres sis diaris es dóna per fet que es tracta d’un nou cas d’islamisme radical. I es minimitza (o s’obvia del tot) el peculiar perfil psicològic del protagonista (i l’absència de vincles amb cap grup organitzat). Per contra, als Estats Units cap dels quatre diaris principals parlaven d’islamisme o terrorisme en els seus títols de portada. El New York Times definia el protagonista de l’assalt com a “pistoler”, el Washington Post com a “refugiat iranià” i l’ USA Today com a “fals clergue autoinvestit”. El Wall Street Journal és l’únic que esmentava la paraula islamista en portada, però no pas en titulars, i a més la feia servir per dir que l’autor dels fets tenia “retòrica islamista”. És a dir, que als Estats Units la premsa evitava lligar directament el cas al terrorisme organitzat islamista.
Aquesta vacil·lació de criteri evidencia la dificultat d’entendre el fenomen del jihadisme des d’Occident. ¿Només ho és quan deriva d’una organització criminal o també quan emana d’uns delirants convenciments particulars?
