Uns simpàtics senyors veneçolans que passaven per allà

Fascinat pel següent titular de portada d’'El Mundo': “Monedero, després de cobrar 425.000 euros, en va pagar 69.000 a uns veneçolans”. Quina punxa més esmolada, aquest “uns veneçolans” al qual només li falta afegir “que passaven per allà”. En realitat es refereix a “una empresa veneçolana”, però el titular perdria la meitat de la força expressat així. I, que se sàpiga, contractar serveis a empreses veneçolanes no està recollit com a punible en el Codi Penal. Per no dir com sobta la facilitat del diari per accedir a dades teòricament confidencials i custodiades pel molt porós ministeri d’Hisenda. El diari suggereix que el número 3 de Podem va cobrar 425.000 euros per fer un informe i que en va comprar un de similar per 69.000. I Santiago González, en la seva columna, diu que la finalitat d’aquesta operació “no pot ser altra que el finançament del seu partit”. Cal notar com ho expressa de manera indirecta i inquerellable. Si les proves fossin concloents, suposo que haurien titulat “Monedero va finançar Podem amb la compravenda d’informes a Veneçuela”. El que hi ha és un conjunt de titulars i insinuacions que suggereix això poderosament, però sense afirmar-ho.

Dit això, el cas certament desprèn una flaire molt determinada -no precisament agradable- i agreuja la complicada posició de Monedero. Només consigno que el diari no remata la feina amb proves concloents sobre el destí últim d’aquests diners i que -tal com va fer amb aquell sublim/grotesc titular “Una empresa de xoriços vincula els escàndols dels ERO i UGT”- ara ho fia tot a la insinuació i al poder evocador d’aquest “uns veneçolans”.