Les tres imatges més eloqüents de les protestes de diumenge

BarcelonaPrimera. L’excel·lent foto que ha fet Stephane Mahe per a l’agència Reuters i que apareix avui a les portades d’ El Periódico i La Razón (i a l’interior de molts altres diaris). La composició recorda el quadre La llibertat guiant el poble, d’Eugène Delacroix, però, en comptes de fusell i baioneta, amb un llapis com a tota arma. Fotografiar manifestacions massives és difícil -de lluny tots som iguals, la qual cosa, per cert, no és pas un mal recordatori en temps de fanatismes-, així que apropar el focus i fixar-se en una estampa sol ser una bona estratègia per trobar una icona. I aquesta realment tenia un poder plàstic innegable.

Segona:

La foto en què es veu la capçalera de la manifestació, formada per líders mundials. La gràcia d’aquesta imatge és, paradoxalment, la distància: està feta des de prou de lluny perquè s’apreciï que, en realitat, no eren la capçalera de res, sinó una concentració pròpia separada per centenars de metres de la marxa popular. Totalment lògic, des del punt de vista de la seguretat, però evidencia la part de pantomima d’aquesta imatge fabricada pels polítics (alguns dels quals, per cert, il·lustres repressors). Ho resumia a la perfecció un dels dibuixants supervivents, quan se sorprenia (irònicament) de la quantitat d’amics nous que tenien.

Tercera:

La foto que Oriol Jara feia córrer ahir al seu compte de Twitter. S’hi veu el marcador gegant del Camp Nou. “Tots som Charlie”, proclamen ufanosos els leds. Però al costat, ai, hi ha un anunci de Qatar Airways, patrocinador del club i representant d’un país acusat de donar suport financer a Al-Qaida. Sagnant contradicció: a casa som molt de quedar bé, sempre que no ens costi un euro.