Continuarem complint amb el tracte
ENTRO EN AQUESTA COLUMNA silenciosament. En Carles m’ha demanat que l’hi guardi per uns dies. I un cop dins d’aquestes parets, hi noto l’energia amb què carrega sempre els seus missatges, aquesta crida a l’acció cívica, urgent. Hi noto, també, l’efecte inspirador que l’opinió d’en Capdevila té entre els lectors. Ho quantificaré: en només les primeres 24 hores, més de 35.000 persones han vist el seu comiat a la redacció de l’ARA, on cada frase era una idea, i cada idea una veritat. En la difícil tria, em quedo amb aquesta: “Cal entendre el poder com un encàrrec provisional al servei de la gent”.
El servei al lector de l’ARA no ha sigut mai, en aquesta casa, una expressió per quedar bé. En la mesura que els subscriptors augmenten, les dependències comercials i polítiques disminueixen, i ens instal·lem en el cercle virtuós: vivim de qui servim. Però només si, efectivament, servim. Si us som útils.
Aquests dies sentim especialment el compromís de complir amb la nostra part. Vivim moments confusos i angoixants. El president en funcions de Catalunya va declarar a Mònica Terribas que “l’autonomia, tal com l’havíem conegut, ja no existeix”. I tampoc no existeix el nou govern, quan demà ja farà dos mesos del 27-S, i continuem sota un opac procés negociador amb la CUP.
Mentrestant, a Brussel·les, l’exèrcit patrulla pel metro; i a París, Manuel Valls tanca la porta als refugiats aprofitant l’impacte del terror. Madrid mira cap a una altra banda, perquè vénen les eleccions. I perquè ahir el Madrid jugava la Champions, i Rajoy havia de comentar el partit per la Cope.
