Pròxim Orient i la tempesta perfecta
Tornem amoïnats de cap de setmana llarg. Hi tenim la coincidència a Síria d’una guerra civil i d’una actualització de la Guerra Freda entre l’OTAN i Rússia, amb exhibició de potencial armamentístic de Putin, en un conflicte en què costa de seguir el qui contra qui. L’atemptat d’Ankara, enmig d’una manifestació per la pau, amb el seu centenar llarg de morts, amb una autoria per aclarir. El terrorisme d’arma blanca que ha arribat als carrers de Jerusalem: han mort a ganivetades quatre israelians en dotze dies, i 25 palestins han mort en respostes policials. Avança l’Estat Islàmic, França el bombardeja i avança la riuada milionària de sirians fins al cor d’Europa. Hi ha dies que sembla que el món s’acosti a la tempesta perfecta. ¿En nom de què se’ns en va de les mans?
