Candidats que no saben que ho són

HI HA CANDIDATS que, per les bestieses que diuen o fan, sembla que no recordin que ho són. Sense anar més lluny, l’alcaldable del PP a Sabadell, un dels presumptes agressors dels membres de la PAH que van entrar al seu míting. Però ara hem conegut alguns casos en què hi ha candidats que literalment no sabien que eren candidats, que ho han sabut per la premsa, un cop impreses les butlletes amb els seus noms i cognoms. Una veïna de Barberà del Vallès ha descobert “de remota casualitat” que forma part de la llista de Plataforma per Catalunya a Olot, tot i no haver tingut mai cap contacte amb la formació xenòfoba ni amb la capital de la Garrotxa. I Ciutadans ha hagut de retirar la candidatura a Miranda de Ebro per haver-hi inclòs quatre jubilats sense el seu consentiment. Pobra gent.

Ciutadans té, diguem-ho així, molt mala sort, una mala ratxa preocupant en un partit tan regenerador, perquè també ha hagut de retirar la seva candidatura a Barberà del Vallès perquè el cap de llista, Francisco Delgado Jiménez, va ser número 3 per PxC per aquesta població a les municipals del 2011. El seu número 11 a Gijón la setmana passada va fer un pas enrere després de fer-se públics els seus gustos per la simbologia falangista i nazi.

En resum, hi ha candidats que no saben que ho són, i hi ha candidats que el seu partit no sap com són, ni tan sols amb qui es van presentar a les últimes eleccions. A vegades critiquem la desinformació dels pobres votants, però les crisis d’identitat són profundes en algunes formacions tan apressades que obliden comprovacions bàsiques. Amb gent que no sap qui és ni d’on ve, és difícil saber on acabaríem anant.