Diumenge de rècords i records, de tot cor

Propòsits del diumenge. A les 8 en punt, encara al llit, posar El suplement de la Sílvia Cóppulo, que és on comença La Marató. I dir visca la ràdio solidària, que aviat muntarà també, un Nadal més, el Tió que va néixer amb l’ Eduqueu les criatures i recull menjar per al Banc dels Aliments. Lamentar que tràgic que ha estat l’any 2014 per a Catalunya Ràdio, que fa mesos va perdre la veu alegre i vital de les tardes i ara acaba de perdre la veu tranquil·la de les nits. Terribles i injustes les morts de la Tati i ara en Joan, doloroses per a les famílies, i també per a les famílies professionals, dos equips que han patit discretament setmanes, mesos, mantenint el programa en antena, i que els continuaran, reconvertint la tristesa en motor, acompanyats en el sentiment pels oients. La ràdio sempre l’enyores per la connexió que provoca amb l’audiència, és el mitjà més de veritat, curiosament perquè no et veus. Enviar condols a El Periódico i a BTV. Esperar que a TV3 reposin L’illa del tresor, un programa preciós, enjogassat i intel·ligent. Posar La Marató i deixar-la oberta tot el dia per anar seguint la Mònica Terribas i en Quim Masferrer, parella de presentadors d’aquest any. És el meu programa preferit, el millor que he vist mai a la tele i fora de la tele. Llegir aquelles lletres interminables que apareixen a la part baixa de la pantalla i van llistant les activitats a cada poble i pensar en totes les reunions que han provocat. Celebrar el millor que té Catalunya, un país que es reuneix, de gent que s’arremanga a cada municipi, a cada barri. Fer un donatiu. No anar a dormir fins que tanquin el marcador, sense obsessionar-me pel rècord però desitjant que el batem. De tot cor.