Especialistes a no tenir cap visió global

SORT EN TENIM DE l’especialització. Sense especialistes no avançarien ni les arts ni la ciència, i bona part dels progressos els han aconseguit professionals que han focalitzat l’esforç en un fragment de realitat, fins a transformar-la.

Però bona part dels mals del nostre món s’han estès i radicalitzat per culpa de la cultura de l’especialització, que ho fragmenta tot i que s’oblida del resultat de les peces conjuntes. Costa, mèdicament, que algú s’ocupi de tot tu, i t’adones que qui és responsable d’un tros de carn tendeix a oblidar que tens altres trossos tan interessants o més.

Hem arribat a un punt en què podem parlar del que li convé “a l’economia”, i acabar descobrint que el que li convé a ella atempta contra drets de les persones. Hem acabat pensant que tot té una solució tècnica, que cada diferència es pot etiquetar i tractar. Som a la cultura de les pastilles per a tot, de les teràpies per a tot. I la majoria trobem a faltar algú que busqui els equilibris, les compensacions. Que tingui una mirada més aèria, que no es capfiqui només en el detall.

Potser la solució passa per més professionals de capçalera, especialistes en la mirada general. I també perquè l’especialista del detall tingui present el context, que no es perdi en la visió microscòpica. Ens hem de mirar més als ulls, ser capaços de posar-nos en la pell dels altres, i assumir que no estem sols. Perquè hi ha una altra especialització que no ens trosseja però que només ens aïlla perquè només ens observa a nosaltres mateixos. Som obsessivament experts en el nostre jo. I sovint és la relació amb els altres el que més ens ajuda. Potser és l’hora d’obrir-nos més. Sincers i sencers.