Evita el mai i, si és inevitable, compleix-lo
DE LES GRAVACIONS dels barons del PSOE filtrades per la Cadena SER en subscric totalment la del president extremeny Guillermo Fernández Vara, que ha dit: “Si no deixem clar que el PSOE no té res a veure amb l’independentisme ni per activa ni per passiva, a nosaltres a Extremadura ens maten”. Té tota la raó. Perquè, per desgràcia, ell és dels líders que presenten el catalanisme, i no diguem l’independentisme, com un dimoni amb cua i banyes culpable de tots els mals del passat, present i futur, coneguts i per descobrir. I qui repeteix això i accedeix al poder dient això, si un dia pacta amb el dimoni els que l’han votat el maten. Lògic.
No està sol, en la pràctica de criminalitzar rivals a les urnes. Una pràctica d’alt risc ara que som, i això durarà, en un període de fragmentació, que obliga a pactes. Per això em costa d’entendre, a la política catalana i espanyola, la insistència a arraconar rivals en campanya, a dir frases grandiloqüents de les que comencen per “mai” i inclouen un parell o tres de “no”, que un dia o altre t’has d’acabar empassant. Analistes que miren més enrere recorden que sempre ha passat, que deien “Pujol enano”, i els acords a Catalunya també tenen canvis de plantejament forçats per les circumstàncies. Però a mi m’agrada més mirar endavant, i com que sabem que la vida política és complexa, trobo bàsic fugir de maximalismes, de l’“això mai”, si no és que ho tens claríssim. I si ho tens tan clar i promets un “mai”, llavors compleix-lo. Per coherència i per aparcar la temptació terrible del cinisme, que endureix massa la pell del polític i allunya la política de la veritat i la confiança de la gent.
