Falsa loteria en lloc de meritocràcia

EL 20% DE LA POBLACIÓ té més del 80% de la riquesa del món. Però quan vas apropant la lupa, tot és encara més exagerat. L’any que ve, segons l’informe d’Intermón Oxfam, l’1% més ric de la població acumularà més del 50% de la riquesa del planeta. És a dir, els 70 milions de persones més riques superaran el que tenen els 7.000 milions restants. Però acostem una mica més la lupa. Només 80 persones acumulen la mateixa riquesa que la meitat més pobra de la població mundial -uns 3.500 milions de persones-. Sí, sí, 80 tenen el mateix que 3.500 milions, que el mig planeta pobre. L’any passat n’eren 85, i el 2010 n’eren 388. Els 80 més rics del món han duplicat la fortuna entre el 2009 i el 2014, els anys de la crisi. El club s’ha anat fent més i més restringit i dóna més i més beneficis. Cada dia són menys els que tenen més, gairebé tot. A l’estat espanyol, el segon país més desigual d’Europa, l’1% més ric concentra més diners que el 70% més pobre.

Si les dades us maregen, no aviseu el metge, no és problema vostre, és d’ells. De les dades, del món. Estem avançant molt de pressa en direcció contrària al que tocaria, i no sabem qui porta el volant. No li posem ni cara, al diner, en el capitalisme financer desbocat. Bauman em va dir que hem substituït la meritocràcia per la loteria, però les places d’aquest sorteig absurd on de tant en tant surt un Zuckerberg són cada cop més limitades, i la majoria estan pactades. Casos com el Castor són exemples fantàstics que un tipus de capital especulatiu ja ni tan sols arrisca, no té cap marge per perdre. A dalt de tot el diner crida diner en una espiral que no porta enlloc, i no s’intueix cap canvi de rumb.