Gràcies per 1.500 dies de companyia

El d'aquest diumenge és l’ARA 1.575, i això vol dir que aquest que hi escric és el meu article 1.500, perquè cada agost he descansat 18 o 19 dies, 75 en total. M’agrada ser-hi sempre que puc, en aquest racó. Hi ha companys que em pregunten si no és una pressió excessiva. I la veritat és que no, que és una sort molt gran poder-me explicar cada dia de cada dia, i també els festius. Els escric sempre hores abans del tancament, perquè es tracta d’això, de compartir el minut a minut vital i del projecte. Em sento afortunat, és el que més trobaré a faltar el dia que s’acabi, ho he integrat a la vida quotidiana i em fa de teràpia, m’hi desfogo, a vegades sense que es noti gaire. N’he escrit alguns des de trens, avions, pàrquings, locutoris i hospitals. Des d’algun hotel també, molts des de casa meva, també al sofà d’algun amic. N’he hagut d’escriure a mà i dictar alguns, i un parell o tres els he picat amb paciència des del telèfon. Us agraeixo la generositat, perquè són articles que tenen l’ambició de fer companyia, i sense lectors assidus i fidels no serien res. Hi miro de posar veritat, i matisos, tants com puc. Em sento còmode expressant-hi dubtes, demanant disculpes quan cal, aclarint malentesos, i agraint els comentaris que cada dia milloren l’article. M’agrada el repte de ser-hi sempre, els bons i els mals dies, i el de mirar d’entendre els altres. Assumeixo el risc d’ensenyar massa les limitacions pròpies. És un goig que alguns articles hagin anat a parar a suros, a carpetes, s’hagin reproduït en algun llibre de text, o busquin i trobin noves vides per aquests mons de WhatsApp. Aquest exercici quotidià m’ha permès anar teixint complicitats, ara i aquí, i ja fa mil cinc-cents dies.