Llegir, viatjar, xiular i votar

LLEGIR. No sé si curar és la missió de la lectura, però llegir és un plaer. Aprendre és el verb més deliciós de conjugar, i la lectura és una bona via. No garanteix l’aprenentatge, però n’és el camí. Tot depèn de triar bé les lectures, de la voluntat d’entendre-ho. De qüestionar-nos, de pensar. De compartir lectures i comentar-les. Una sobretaula compartint impressions de les lectures d’estiu és un moment insuperable.

VIATJAR. Tampoc no sé si curar és l’objectiu del viatge, ni si tots els viatges curen, n’hi ha que et poden posar malalt. Però l’actitud curiosa del bon viatger, el que vol conèixer altres mons, altres cultures, el que s’aproxima amb respecte a racons que desconeixia, és un dels motors del creixement. Tenim la sort que el món s’ha fet més proper, més petit. Ho hem d’aprofitar per pensar i preparar els viatges, per convertir-los en experiències enriquidores.

XIULAR. Hi ha xiulades que són l’expressió d’una protesta cívica. No és la burla a cap símbol, és un no al que representa, és una manera civilitzada i contundent de fer sentir la veu. Hi ha dues aproximacions. Preguntar-te per què et xiulen o castigar qui xiula. La segona és una invitació a xiular més, i més fort. La gent llegida i viatjada ho sap.

VOTAR. Hi ha eines democràtiques més potents que xiular. I hi ha maneres de créixer col·lectivament més terapèutiques que llegir i que viatjar. Votar és la manera més clara d’expressar la voluntat del poble. La gent que llegeix i entén el que llegeix, la que viatja per aprendre i la que recorre al xiulet com a forma de protesta cívica té en les urnes la porta que obre un futur on ningú no li doni lliçons de com es curen les idees i on no calgui xiular cap himne.