No tinc paraules, aquestes d’avui no són meves

LLEGIR, APRENDRE i retallar frases com a refugi contra l’odi que s’escampa aquests dies.

“Les societats europees han d’entendre que l’enemic no és l’islam, sinó la ignorància, l’odi i la violència. Els criminals volen sembrar la por, destruir la democràcia i dinamitar la llibertat. La resposta ha de ser més democràcia, més llibertat i, sobretot, més educació”. (Mohamed Tayssir Azouz. ARA.)

“Massa sovint, l’islam i els musulmans són tractats com a estrangers. Però la majoria dels musulmans en la majoria dels països europeus són ciutadans nascuts i criats a Europa. «Ells» són «nosaltres»! Així que, per molt que «ells» hagin de respectar les normes de la societat on viuen, nosaltres hem d’acceptar que aquest també és el «seu» país”. (Cas Mudde. ARA.)

“Si França segueix tractant els francesos d’origen magribí com si fossin una amenaça a la «nostra» civilització, més d’ells seran propensos a convertir-se en aquesta amenaça, i seguir l’exemple dels germans Kouachi. Això seria un regal a Marine Le Pen i als jihadistes, que operen des de la mateixa premissa: que hi ha una guerra apocalíptica entre Europa i l’islam”. (Adam Shatz, London Review of Books. )

“França està de dol, i plorem amb França. Però la violència del nostre costat continuarà sense parar. Avions no tripulats cometran assassinats al Pakistan i en altres llocs. Hi haurà víctimes innocents. Els seus morts es consideren una cosa natural. Els escriptors no trobem que aquest tipus d’homicidis trenquin els nostres llapis. Això, tant com la massacre a París, és l’amenaça més clara i present a la nostra llibertat col·lectiva”. (Teju Cole. New Yorker. )