Oblides els crims franquistes, i mira què passa

EL DRAMA NO ÉS que molts espanyols ignorin els crims del franquisme i el seu intent de genocidi cultural a Catalunya. El drama és que ignorant-ho pots arribar a ser ministre. El drama és que ignorant-ho pots arribar a ser ministre d’Educació. No dedicaré més d’una línia, aquesta, a especular sobre si és ignorància real o fingida, perquè en tot cas el que hi ha és molta mala fe, i un desvergonyiment total.

Però tornem al drama. La Transició va optar per mirar endavant i no enrere, els crims franquistes van quedar oblidats. Oblides els crims franquistes, i mira què passa quaranta anys després. Fa trenta anys, trenta, que Francesc Ferrer i Gironès va popularitzar, gràcies al compendi La persecució política de la llengua catalana, la tenacitat amb què en els darrers tres segles s’ha intentat eliminar el català, amb exemples esfereïdors del franquisme. Josep Benet havia escrit el 1973 L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, reeditat després de la seva mort. Si avui Benet o Ferrer i Gironès aixequessin el cap i sentissin el ministre Wert tindrien una decepció doble. La de la nàusea que provoca sentir aquestes barbaritats i entendre que la ignorància malintencionada s’assumeix com a arma electoral legítima. I la sensació que perdura l’oblit per sobre de la memòria. Que malgrat la seva bona feina, la Transició va ser un pacte que deixa el franquisme campant amb alegria i sense complexos. Toca, doncs, recuperar els seus llibres i explicar-los als nostres fills. Que no s’oblidi el que ha costat arribar fins aquí. Que no se’ls permeti fer comparacions indignes. Que la memòria i dignitat vencin la ignorància i la mala fe.