07/11/2015

El PP pot tornar a guanyar, i no ho entenc

2 min

LA INFANTESA d’un espanyol de cinquanta anys i la meva s’assemblen. Vam créixer plorant amb Heidi i Marco, emocionats amb Los hombres de Harrelson o Starsky y Hutch, hem compartit bandes sonores, etapes de progrés, crisis, bombolles immobiliàries, referents culturals i mediàtics... I ara ens preocupa el mateix: l’adolescència dels nostres fills, el seu futur. Per això m’hi sento molt proper. Ens podem identificar en moltes coses. I en canvi els últims anys, i no només pel procés, s’han anat creant distàncies i diferències que es van fent abismals.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Hi penso ara que s’acosten eleccions i diuen que pot guanyar el PP, un partit que per als catalans és residual, el penúltim. Electoralment, i no és cap recurs oratori ni cap ironia, no entenc Espanya. Em falta algun codi per desxifrar-la.

El PP va sortir del govern per la porta falsa amb les mentides d’Aznar i Acebes de l’11-M. S’ha demostrat que la Guerra de l’Iraq on ens van portar era un error i els arguments una invenció podrida. Col·leccionen casos de corrupció sistèmica gravíssims. Han anat perdent feus com el País Valencià i les Illes. Rajoy és un líder discutit i carregat de dubtes i inaccions. Ho han confiat tot al discurs que s’ha acabat la crisi, que és una falsedat que faria riure si no fes plorar, quan la veus ampliada en les portades dels seus diaris de guàrdia. Tenen disputes internes pel poder del tot indissimulables. Han manat durant la crisi, fet que desgasta qualsevol partit. Han imposat un IVA cultural que és un crim contra la creació. Mantenen vincles vergonyosos amb el franquisme. I tot i això poden ser el partit més votat, malgrat el suport generós -desproporcionat- que rep d’empreses i mitjans Ciutadans, malgrat l’efecte Podem i tota la platocràcia.

Aquest no és un article conclusiu, és només una reflexió des de la perplexitat. De debò que no ho entenc.

stats